portada 312
Silvia Melgarejo
Silvia Melgarejo
20/04/2012 - Cultura
Presentació d'un poemari castellarenc
Demà al matí Sílvia Melgarejo presenta '39 poemes'
Marina Antúnez
Sílvia Melgarejo fa sis anys que viu a Castellar i confessa sentir-se del tot castellarenca: “Les persones som de la terra on habitem”. El proper 21 d’abril a les 12.30 h a la Biblioteca Antoni Tort presenta el seu primer llibre de poesia, titulat 39 poemes. “L’he titulat així perquè és el més fidel al que és el llibre. No hi ha lligam entre poemes, no és un cos íntegre, tot i que sí que s’entreveu un recorregut”, explica l’autora.

L’afició de Melgarejo per la poesia ja ve de lluny. Treballa de funcionària al servei de biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona i, confessa que de ben jove ja va escriure algun conte i, sobretot, poesia. “Sempre he tingut la inèrcia d’escriure, no m’ha interessat mai si es publicava o no”. La idea de la publicació d’aquest recull va sorgir de l’impuls que Òscar Rocabert (crític literari) i Víctor Verdú (poeta), amics de Melgarejo, “em van animar perquè publiqués alguna de les coses que jo he escrit al llarg dels anys”.

Ell llibre és autoeditat i se n’ha fet una tirada de 300 exemplars, “perquè els pugui repartir per gent que m’interessa que em llegeixi i perquè es puguin vendre alhora”. En la poesia de la Sílvia, forma i contingut van lligats. “La forma té un so, un ritme, i això pot donar pes a un contingut. Sempre cuido la forma”. I afegeix que “vull que sembli natural, com si fos escrit a raig, tot i que no sigui cert, és clar”.

La poetessa explica i parla d’ella mateixa en el món des de la distància: “Sóc l’ens que capta el món”. Per tant, pot parlar d’una columna de fum o del llarg i dur hivern, però “no hi ha un ‘jo’ que parla”. El llibre 39 poemes no neix del no res, sinó que recull poemes que ja s’havien publicat anteriorment i separada. “L’any 2000 vam fer una antologia entre un grup de poetes que havíem actuat al Teatre del Sol de Sabadell”. Ara, “amb els poemes que més m’estimo, he fet el llibre”.

Amb l’ajut de l’Òscar Rocabert els han endreçat i presentat amb certa coherència. “Són poemes antics, excepte un, que ja tenia publicats i que m’estimo molt”. N’hi ha per a triar i remenar: “Hi ha poemes tipus haikus i poemes més narrats”, comenta Melgarejo, tot i que també explica que la seva és una natura urbana i que, per tant, “són uns haikus una mica particulars”.

De moment, Melgarejo explica que escull el format paper, “només havia publicat algun poema en un web que ara ja no existeix, i no he entrat més a les xarxes socials ni blogs amb la meva poesia, tot i que sí que he participat en alguna revista digital”. No descarta la possibilitat de publicar la seva obra a Internet, però encara no s’hi ha acabat de posar.

Els referents d’aquesta autora castellarenca són molts, entre els quals destaca “Maria Mercè Marçal, J.V. Foix, Vignoli, Carles Riba, Andreu Vidal, Baudelaire, Dante, entre d’altres”. La seva és una poesia neta, té molta imatge: “la gent que m’ha llegit diu que és molt visual, sí, i trobo que té molts paisatges”. La seva, però, no és pas una poesia lleugera, “sinó que també tinc poemes molt punyents, però que són com ganivets esmolats que fan un tall net”.

La il·lustració de la portada del llibre 39 poemes és un dibuix de la mateixa autora, i un dels poemes que s’hi poden llegir és aquest: “Vaixell, si m’ha canviat el mar l’onada, cerva l’oratge lleu al pal major, que la vespra ve plana i estelada i el far té fatillera amb la mirada”, ‘Mareny’. La presentació del dissabte 21 comptarà amb la presència d’Òscar Rocabert, Víctor Verdú i la mateixa autora.
M'agrada
Comentaris