Pla Local d'Infància i Adolescència de Castellar del Vallès 2017-2021
Aquest darrer ple del passat mes de Gener no va ser un ple especialment dens ni tampoc gaire polèmic. No hi va haver temes massa punyents i podríem doncs dir que el ple va transcórrer amb una certa avorrida normalitat. I malgrat això, encara que es presentés de forma discreta, si hi havia en ell un tema segurament de vital importància per al devenir del futur del nostre poble i de la seva gent. Es tracta del Pla Local d'Infància i Adolescència de Castellar del Vallès 2017-2021. Es tracta d'un Pla d'acció fet a partir d'un informe encarregat per la Diputació per a l'Ajuntament de Castellar. En principi es va voler presentar per part del consistori aquest mes de juny passat, però a instàncies de les forces de la oposició i molt especialment de Decidim Castellar se'n va retardar la seva presentació donat que consideràvem que calia prestar més atenció a la diversitat funcional, com així ha estat finalment. Es tracta d'un pla que intenta assumir una visió integral i globlal de l'infant i l'adolescent, i per tant de fet, implícitament, de l'esser humà en sí, cosa que celebrem obertament, doncs no en va considerem que la formació humana va molt més enllà i demanda moltes altres atencions que la mera formació professional i tècnica. Es tracta d'un pla que vol emparentar-se en un futur amb el pla de joventut que està en procés d'elaboració en aquests moments, cosa que en principi també celebrem amb l'esperança que la integració al poble per part de les futures generacions joves sigui més rica i enriquidora del que és actualment. I no segurament per culpa seva, ja que no en va es tracta aquest d'un problema gairebé endèmic en el nostre poble. Mal que es deriva segurament de moltes circumstàncies, però entre les quals caldria incloure de forma destacada un cert repetitiu abandonament institucional. Esperem doncs que més enllà dels formulismes i les frases solemnes que acostumen a acompanyar aquests estudis i plans, tot plegat es tradueixi en fets i resultats; es a dir en polítiques i projectes amb pressupost i infraestructures reals i fefaents. Que realment dotem de mitjans i possibilitats reals als nostres infants, adolescents i joves per tal que aquests se sentin part activa i empoderada, degudament atesa i entesa, de la societat i dels pobles en què els toca viure. I que això últim, malgrat ser genèric, no quedi també com tantes altres vegades, en meres paraules.
Comparteix
M'agrada
Comentaris