No és això, Ignasi

Em temo que no puc evitar que avui aquesta columna tingui un to de carta oberta a l'alcalde de Castellar. L'anunciada, esperada i necessària estripada de carnet no s'ha produït. En lloc d'això promets un període de reflexió que inclou una suspensió de la militància. I, per si fos poc, cap crítica a l'actuació del PSC. Resulta que tots ho han fet malament, a parts iguals. No obstant, el gest el valoro com a políticament necessari i positiu però dignament insuficient.
Hi ha una pràctica universalment admesa (i de la qual vostè sr Alcalde n'és un mestre) consistent en situar-se com a observador dels fets succeïts, com si aquests poguessin ser viscuts sense implicació, sense opinió, sense posicionament malgrat formar-ne part. Aquesta aparent equidistància pretén repartir les culpes a parts iguals i autosituar-se en un fals punt d'equilibri personal lluny dels "apassionaments, implicacions i culpes" dels demés.
L'independentisme, amb tots els errors tàctics que es vulgui, sempre ha pretès resoldre el conflicte de la manera més pacífica, sensata i democràtica possible: A través d'un referèndum acordat. I ho ha intentat per totes les vies possibles durant 5 anys. I, en això, el PSC s'hi ha negat rotundament. I, negant la solució, ha convertit un desig popular en un problema irresoluble. Tancant totes les portes durant tots aquests anys ha obligat a tota la ciutadania a emprendre camins unidireccionals. I, una vegada acorralada la població sense més alternatives ha desfermat, si més no per omissió, la més brutal de les violències: aniquilació de les nostres institucions i empresonament del govern legítim. És un exercici d'autèntic cinisme condemnar amb una mà allò que amb l'altre s'avalava pagant una militància i formant part dels que consumaven l'atac a les institucions catalanes i a l'empresonament del seu govern.
Si vol parlar de culpes "equilibrades" parlem-ne. L'independentisme és culpable de tenir la idea de pretendre plantejar democràticament un legítim dret d'elecció. És culpable d'organitzar les més grans manifestacions pacífiques de tot Europa. És culpable d'insistir, una i mil vagades, en què tota la població es pronunciés democràticament en un referèndum. És culpable de votar unes formacions polítiques que pretenien donar resposta democràtica a les seves aspiracions. És culpable que els partits guanyadors en les eleccions més participatives de la història de Catalunya pretenguessin acomplir el seu compromís electoral
I ara parlem de les culpes de l'espanyolisme més ranci en el qual s'ha alineat el PSC i, per militància, vostè sr Ignasi. El PSC és culpable d'haver-se oposat a totes les peticions de celebració d'un referèndum. És culpable de no haver ofert cap proposta concreta per les demandes majoritàries de la ciutadania. És culpable de, amb l'excusa de la legalitat vigent, fer avortar totes les possibilitats de debat en el Parlament. És culpable de participar en manifestacions on es demanava "presó per Puigdemont" i en les quals una part dels manifestants protagonitzaven actes violents. És culpable per omissió de l'única violència que hi ha hagut a Catalunya: l'1-O i l' exercida pels grups d'extrema dreta que campen impunement. És culpable de permetre desfermar la venjança i el odi del PP contra les institucions catalanes i l'empresonament del nostre govern.
Vostè, sr Ignasi, parla de recosir costures. És un noble propòsit que la realitat demostrarà que és pura retòrica. Què farà? Demanarà a uns que renuncien a les seves idees pacífiques i democràtiques a canvi que els altres renunciïn a la seva violència? Perquè el conflicte és aquest, sr Ignasi. No hi ha conflicte quan tothom defensa les seves idees pacíficament. Siguin quines siguin. El conflicte sorgeix quan algú vol imposar les seves idees amb coacció, autoritarisme i violència. I quan "reflexioni" i valori molt més acuradament les culpes d'uns i altres s'adonarà que només suspendre la militància equival a no aprovar l'examen que els ciutadans li faran.