Una religió perseguida però arrelada

A hores d’ara, la xifra de protestants a Catalunya és de 400.000 creients. Hi ha prop d’un miler de centres catalans de culte protestant. És una variant del cristianisme arrelada al país, malgrat que ha patit la persecució i repressió d’estaments com la Santa Inquisició i també del règim franquista. De tot plegat, en va parlar Josep-Lluís Carod-Rovira, que va protagonitzar dimarts passat a l’Auditori la darrera conferència de L’Aula. L’exlíder d’ERC, que va ser vicepresident de la Generalitat de 2006 a 2010, és un expert en la matèria. Entre d’altres assaigs, Carod-Rovira és autor del llibre la Història del Protestantisme als Països Catalans. Fins l’estiu passat, ha coordinat la Càtedra de la Diversitat Social de la UPF  i ha estat professor d’Història del Protestantisme a la UdG.

Amb grans dosis d’ironia i d’humor, Carod-Rovira va explicar l’origen del Protestantisme que rau en la reforma que va impulsar Martí Luter fa 500 anys. Luter era un teòleg i frare catòlic alemany que el 31 d’octubre del 1517, va clavar a la porta de la capella del castell de Wittenberg les seves famoses ‘95 tesis’ en què expressava el seu desacord amb la jerarquia de l’Església Catòlica. “Tenien un ritme de vida ple d’opulència que no tenia res a veure amb la senzillesa dels primers evangelis”, va explicar Carod-Rovira. Després d’aquests textos, Luter va ser excomunicat.

Així, el frare alemany també va criticar obertament altres preceptes com el celibat, que les escriptures no es traduïssin i que només estiguessin en llatí, i que obligatòriament els mossens fossin els interlocutors amb Déu.  “Luter creia que la gent havia de poder entendre la missa i va traduir la Bíblia i els evangelis”, va afegir l’expert.

Tanmateix, el fet que va provocar que Luter apostés pel trencament amb el catolicisme va ser el pagament d’indulgències per tal d’aconseguir finançament per construir la basílica de Sant Pere del Vaticà. “Si pagaves diners, se’t perdonaven els pecats i aconseguies anys d’indulgència. El príncep de Saxònia va acumular 128.000 anys d’indulgència!”, va apuntar.

Després de la revolució de Luter, els textos van arribar aviat a Catalunya, València i les Illes Balears. De fet, a Menorca, sota custòdia britànica, el Protestantisme va viure una particular eclosió perquè s’hi contemplava la llibertat de culte. Això, però, va ser un miratge que va acabar amb la Santa Inquisició que va perseguir els protestants arreu de la península i les illes. Una persecució que, després d’un parèntesi en temps de República, es va tornar a implantar amb la dictadura franquista. “Els protestants, que van donar suport als republicans, van ser part dels vençuts”, va dir Carod-Rovira.

Finalment, l’expert va exposar algunes dades relacionades amb la comunitat protestant de Castellar. El 1932 al carrer Sant Miquel, 19 es va obrir el primer temple protestant de Castellar del Vallès, que estava vinculat a l’Església Baptista de Terrassa. El febrer del 1933 el Sindicat Agrícola Harmonia va organitzar un míting evangèlic que va aplegar 500 persones. “Hi ha molt analfabetisme sobre les religions”, va concloure el ponent.