Una de les pitjors amenaces per a la salut: la resistència als antibiòtics

Els bacteris i els virus són invisibles a l’ull humà. Els virus són molt més petits que els bacteris, i necessiten atacar una cèl·lula i viure-hi a dins per poder-se multiplicar. Això fa que els antibiòtics no tinguin cap capacitat per vèncer-los. Els bacteris, en canvi, són microorganismes vius que viuen entre les cèl·lules, no a dins com els virus, i també poden habitar en superfícies inertes com el terra o l’aigua i es reprodueixen sols. Hi ha bacteris beneficiosos, com els que viuen a l’intestí; en canvi, tots els virus són nocius. Els virus causen la majories d’infeccions respiratòries: refredats, sinusitis, faringitis, bronquitis, tos i mals d’oïda. És molt important no tractar els bacteris amb antibiòtics, perquè aquests només són efectius per tractar les infeccions bacterianes. 
La resistència als antibiòtics es produeix quan els bacteris muten en resposta a l’ús d’aquests fàrmacs i desenvolupen habilitats per evitar el contacte amb els medicaments o produeixen substàncies químiques que en neutralitzen els efectes. Les lleis naturals dictaminen que els bacteris acabaran generant resistències a tots els antibiòtics, i la pressió selectiva que suposa l’ús indiscriminat dels antibiòtics hi ajudarà; per tant, això representa una greu amenaça. Aquestes resistències generen que les infeccions bacterianes siguin més difícils de tractar amb antibiòtics convencionals i que s’hagin d’utilitzar medicaments de segona línia, molt més cars, que suposen més ingressos hospitalaris i més mortalitat. 
Recordo fa un parell d’anys, en un congrés a Copenhaguen, com un company noruec comentava que al seu país és la mateixa població la que no vol prendre cap antibiòtic, probablement perquè, allà, fa anys que hi ha campanyes excel·lents per conscienciar tothom que l’ús abusiu d’aquests fàrmacs és perillós. I en aquest sentit, els països nòrdics tenen en general taxes més baixes de resistència als antibiòtics que a Espanya, on a vegades és el propi pacient qui entra a la consulta demanant un antibiòtic per curar un refredat o no entén perquè el farmacèutic no l’hi vol vendre. 
La resistència als antibiòtics és a l’alça en tot el món, en uns llocs més que a d’altres. Encara que és un fenomen natural, l’ús inadequat d’aquests fàrmacs en humans i animals està accelerant el procés. Estan apareixent i propagant-se nous mecanismes de resistència que posen en perill la capacitat per tractar les infeccions més comunes, com les pneumònies, la tuberculosi o la gonorrea. En els llocs on els antibiòtics es poden adquirir sense prescripció mèdica, l’aparició i propagació de la farmacoresistència empitjora notablement perquè es tendeix a consumir-los més i sense control. Actualment hi ha alguns antibiòtics en fase de desenvolupament, però no es preveu que cap sigui eficaç contra les formes més resistents de bacteris. Segons l’OMS, si no prenem mesures urgents, el món està abocat a una era postantibiòtics en la qual moltes infeccions comunes menors tornaran a ser potencialment mortals.
Queda clar que l’ús correcte dels antibiòtics és clau per controlar la propagació d’aquestes resistències. Què podem fer, nosaltres, per no incrementar l’aparició dels superbacteris? 
-No automedicar-nos amb antibiòtics.
-No pressionar el professional sanitari perquè ens recepti antibiòtics.
-Comentar sempre al metge si hi ha alternatives de tractament.
-Prendre’l només els dies que ens proposi el metge, no allargar mai la pauta.
-No guardar els antibiòtics que ens han sobrat per usar-los una altra vegada. Tampoc utilitzarem els que li han sobrat al familiar.
-Vacunar-nos de la grip i de la pneumònia si som població de risc. Pregunteu a infermeria si teniu dubtes. Ara som en plena campanya!
-Mesures preventives com ara rentar-se sovint les mans amb sabó o deixar els nens a casa quan tenen febre.
-Seguretat sempre en les relacions sexuals.
-Higiene alimentària.

La majoria de virasis (refredats, tos i mal de coll) es curen soles gràcies a les nostres defenses. Hidratar-se bé, menjar aliments rics amb vitamina C, fer gàrgares amb farigola, fer rentats nassals amb aigua i sal, beure llimona i mel amb aigua ben calenta i prendre bafs d’eucaliptus ens ajudarà a combatre la infecció. I, si és necessari, el paracetamol o l’aspirina ens milloraran l’estat general.
En aquestes èpoques de fred i de virus que s’apropen, us demanem sentit comú i un ús responsable dels recursos existents per evitar col·lapsar els serveis d’atenció aguda, perquè ara, més que mai, cal invertir-los en pacients que realment necessiten una atenció sanitària. No guanyem res anant al CAP per un refredat i esperant molta estona perquè el professional sanitari ens digui el que ja sabem: que es curarà sol. I, si ets fumador, recorda que la tos perdura molt més temps i que la millor opció és, sense cap mena de dubte, deixar de ser-ho.
Per finalitzar, encara que no té cap relació amb el tema exposat, permeteu-me compartir unes paraules que fa uns dies un pacient em va comentar a la consulta i que recordo sovint: “Doctora, la vida està plena de decisions i ser feliç n’és una. Jo he triat ser-ho, malgrat les adversitats... fins el final”. M’agradaria expressar la meva més sincera i profunda admiració i respecte per l’actitud i valentia d’aquesta persona que, tot i que és coneixedora del seu estat terminal, segueix afrontant la vida amb un somriure.