La voluntària Cèlia Carbonell col·labora amb l’organització de rescat de refugiats al mar Mediterrani
La jove castellarenca, Cèlia Carbonell, va passar l’estiu passat a Grècia, a un camp de refugiats. Concretament, va fer estada a l’illa de Quios, que per la seva proximitat amb Turquia, uns 10 quilòmetres, a partir del 2015 va començar a rebre onades de refugiats.
Malgrat que s’ha graduat en Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Pompeu Fabra, des de la seva experiència a Quios, la Cèlia reconeix que no s’ha pogut desvincular de l’àmbit del voluntariat. “Quan vaig arribar em vaig trobar amb una realitat que desconeixia. És molt important que, persones com jo, que vivíem a Castellar i que no teníem ni idea de què passava a l’altre cantó del Meditarrani, optem per treballar per fer-hi alguna cosa, i sobretot visibilitzar-ho”, explica la Cèlia.
A banda del treball a peu de camp, la castellarenca remarca que és vital l’ajuda als nouvinguts que arriben al nostre país “sense recursos, sense saber els seus drets, com el d’asil, i desorientats”. És per això que des de fa un any és professora voluntària de castellà i català per a nouvinguts al Vallès, i també ha treballat per a l’ong d’ajuda als refugiats Proactiva Open Arms, en què ha dut a terme un període de pràctiques i encara hi està vinculada. Carbonell reconeix que sovint la tasca de voluntariat no és fàcil. De vegades “es criminalitza i es persegueix” la feina dels activistes, quan de fet “estem fent la feina que haurien de fer els governs, ens haurien de donar suport”, remarca la jove.
En aquest sentit, la castellarenca apunta que Proactiva Open Arms també ha patit aquesta situació de persecució, per exemple, quan el vaixell de l’organització va ser aturat a les costes italianes fa uns mesos.“Hem de seguir endavant, no rendir-nos com va fer l’Open Arms. Ara acabem de celebrar el seu tercer aniversari”, diu la voluntària.
Quant al significatiu canvi de rumb de les polítiques migratòries de l’estat espanyol, més obertes als ports d’acollida, la castellarenca es mostra molt escèptica. “És una estratègia, pura aparença. La situació de l’estret a la frontera sud és molt greu. Els diaris parlen d’allau de persones, però la realitat és que des de 2013 està arribant aquesta quantitat de persones i no se’ls està donant cap tipus de suport”, lamenta Carbonell. La voluntària recorda els casos de la nau Aquarius de SOS Mediterranee, o del vaixell d’Open Arms que per primera vegada va desembarcar l’estiu passat a Barcelona amb una seixantena de persones i al port de Palma de Mallorca i València.
Tanmateix, per a Carbonell és de vital importància tornar a posar vaixells de vigilància i de rescat al mar. “Els vaixells de Proactiva i de l’Aquarius estan aturats, però cada dia surten persones des de Llíbia a la recerca d’una vida millor. Cal que els països no posin pals a les rodes perquè els vaixells tornin al mar. Cada dia continuen morint persones al mar”, conclou.
