Sucres
13/04/2018 Actualitat
Sucres: endolcir-se amb prudència

Espai saludable: la doctora de família del CAP Castellar Laura Llobet analitza l'impacte per a la salut del consum de sucres

Laura Llobet Vila

L’any passat el govern de Catalunya va decidir augmentar el preu de les begudes ensucrades, en una bona mesura per intentar reduir el consum global de sucre en la població i així reduir la incidència d’obesitat, diabetis i fetge gras. L’impost va fer encarir fins a 12 cèntims per litre de beguda ensucrada i això va generar molt malestar en el sector empresarial al veure perillar les seves vendes. De moment, els resultats són bons en salut i sembla que aquesta mesura ha motivat un petit canvi en els hàbits de consum de la població. 


Avui parlarem dels “sucreslliures”, que són aquells que s’afegeixen als aliments processats, els de la mel, melmelades, els dels xarops i els dels sucs/nèctars de fruites i llaminadures.


Com tot en aquesta vida, és important trobar l’equilibri.En aquest cas, mantenir un equilibri calòric és fonamental per aconseguir un pes saludable. Equilibri vol dir que no hem de menjar més del que gastem i que la dieta ha de ser proporcionada. Si ingerim molta quantitat de sucres lliures deixarem de menjar altres aliments imprescindibles i més complets des del punt de vista nutricional. 


Els hidrats de carboni són la nostra principal font d’energia i per tant, necessitem ingerir-los. El nostre cos els processa i els incorpora al torrent sanguini en forma de glucosa, on es distribueix als diferents teixits. Aquests hidrats de carboni els podem obtenir a través dels sucres lliures (poc sans) o bé ingerint altres aliments com els cereals (arròs, blat, etc), pa, pasta, fruita, llegums, o tubercles com la patata. Aquests últims, a diferència dels sucres lliures, no han demostrat efectes adversos per la nostra salut. 


Probablement no som prou conscients de la quantitat de sucres afegits que hi ha en els productes que comprem. Mireu, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) l’objectiu seria reduir-los a 25 grams al dia. Això és molt poc. Per exemple: només una llauna de Coca-Cola en porta 35gr, una d’Aquarius en porta 20gr, un Cacaolat 26gr, un KitKat 20gr, una rajola de xocolata amb llet 12gr, dos culleradetes de sucre al cafè 12gr... Aneu sumant i veureu que aviat es supera aquest límit de 25gr/dia.


El sabor dolç, a diferència de l’àcid o l’amarg, és innat en la nostra espècie i generalment sempre ens agrada. A vegades pensem que necessitem consumir aliments ensucrats i en certa manera és deu a que el nostre cervell funciona únicament amb glucosa i, quan en rep elevades quantitats, allibera substàncies de recompensa i s’activen unes àrees específiques que ens generen plaer. Sembla ser que els aliments molt ensucrats poden produir estímuls comparables als de les drogues. Per exemple, si ens acostumem a consumir regularment refrescos ensucrats el nostre cos ens en demanarà sovint, perquè els trobarà a faltar...com si els necessitéssim. Al ser una composició líquida s’absorbeixen molt ràpidament, només ens aporten calories buides i a sobre no ens treuen la gana perquè tenen poc poder saciant. Si després de llegir aquest escrit decidiu disminuir-ne el seu consum, inicialment sentireu la necessitat de ingerir-los, però mica en mica aquesta ànsia s’anirà reduint. Si la dieta és equilibrada i ens aporta tots els nutrients de forma proporcionada, el nostre cos no ens demanarà productes ensucrats entre hores. 


Acostumeu-vos a llegir les etiquetes quan feu la compra i així podreu comprovar quin percentatge de sucres contenen (segur que us endureu alguna sorpresa). Normalment s’especifiquen els grams d’hidrats de carboni total que porten i d’aquests, quants grams en són de sucres. A partir d’ara ja sabreu que un aliment alt en sucre és aquell que en porta més de 15gr per cada 100gr de producte. 


Resumint, és molt millor menjar-se un peça de fruita que beure’s un suc de fruita prefabricat. Un entrepà saludable és un bon esmorzar perquè els nens s’enduguin a l’escola en comptes de galetes o brioixeria industrial. Evitar l’obesitat infantil és una gran inversió de futur en salut; una dieta sana és el millor regal que podem fer als nostres fills i també, perquè no, a nosaltres mateixos. Una vida poc ensucrada pot ser igual de dolça, o més...


Per acabar de la mateixa manera que he començat, m’agradaria fer una reflexió en veu alta. Margaret Chan, directora general de l’OMS fins l’any passat, va dir: “Cap país ha estat capaç de regirar la pròpia epidèmia d’obesitat. Els governs que introdueixen mesures per protegir la salut dels seus ciutadans són portats als tribunals i sotmesos a querelles. La salut pública hauria d’estar protegida dels interessos comercials”.

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris