Societat fràgil

Persones molt lúcides divulguen, de fa temps, l'opinió que estem vivint una etapa decadent de la història d'Occident. Sostenen que els «bàrbars» (els dèspotes, els aprofitats, les males persones), s'han infiltrat en moltes institucions. I que ens governen gairebé sense oposició. D'altres, més essencialistes, creuen que tot ve del fet que les nostres societats s'han girat d'esquena a Déu. I els més catastrofistes diuen que -mala sort- hem caigut en un «forat negre», i que se salvi qui pugui.
És cert que no hi ha gaires resistències. I que el que en diem les masses -és a dir, la majoria de nosaltres- estan, estem, adormides, alienades. L'alienació, una tendència humana que ja va detectar Karl Marx. El que passa és que ara l'opi del poble no és la religió, sinó el consumisme, el carpe diem, la sexualització globalitzada i a tota hora, i múltiples ocis i maquinetes que ens distreuen.
Els polítics europeus, sotmesos als dictats absoluts del guany econòmic, han fet que l'escola i la societat negligissin la formació del pensament i de la consciència crítica. I ja els va bé que els mitjans de comunicació afavoreixin la frivolitat en gran mesura. S'han creat, doncs, unes societats extremadament fràgils, on el progrés tecnològic no ha anat acompanyat d'un progrés moral. I on, mentre els bàrbars fan de les seves amb un descarat cinisme, els ciutadans no fem gran cosa per a defensar-nos. L'homo sapiens es decanta cap a l'homo demens, i aquí no passa res.
Societats líquides, ha dit el filòsof. De mantega tova, en diuen d'altres. O de pensament feble, els de més enllà. En les quals el valor més cotitzat és no tenir cap valor, ser lleuger, volàtil, inconsistent, egòtic. I, així, mentre des de dalt els uns ens dominen i anul·len, des de baix i pels costats, se'ns acosta una civilització de pensament fort, de valors rígids, sòlids i amb voluntat de domini. En poques generacions, entre uns i altres, es pot esmicolar la nostra cultura, els drets de l'home i allò que de bo, des de la vella Europa, han aportat al món tants constructors de civilitat i humanisme que ens han precedit.
A fi de resistir els embats d'un i altre flanc, és urgent aturar aquest procés alienador de persones i societats; descavalcar els qui, des del poder, se'ns rifen i se'ns enfilen al damunt; i fixar i enfortir la societat amb una ètica fonamentada i exigent que tingui en compte tot l'home i tots els homes. Potser així ens podrem salvar, nosaltres i aquest casa comuna que és la Terra, on tothom hauria de poder ser digne, responsable i lliure.