Maria Jesús Porras: "S’han diagnosticat 32.825 casos nous de càncer de mama al 2018"

· Ets de Salamanca. Com és que vas venir a parar a Castellar?
Per la feina del meu marit.  Va començar a treballar a Correos i va demanar plaça aquí. Ell treballava a Barcelona i jo vivia a Sabadell, va demanar destí a Castellar i ens vam comprar una casa cap a Can Carner. I d’això ja en fa 34 anys.

 · Com vas entrar en contacte amb la junta local de l’AECC?
Fa 30 anys es posaven moltes taules el dia de la col·lecta. I una d’elles era la de Can Carner. Una veïna era de la junta i l’ajudava. Aquesta veïna va marxar del barri i algú s’havia de quedar amb aquella taula... Així vaig començar jo. A Castellar fem dues col·lectes anuals, una per la Festa Major de Sant Feliu del Racó i l’altra per la Festa Major de Castellar.

· No vas entrar a l’entitat per temes personals o perquè tinguessis algun familiar amb càncer?
No, va ser per propi voluntariat. 

· Estem prou sensibilitzats amb el càncer?
Crec que cada vegada hi ha més sensibilització.  A més, des de l’associació es fan moltes campanyes en aquest sentit, sobretot per la detecció precoç del càncer per tenir cura de la malaltia.

· A part de les taules de col·lecta, també feu xerrades de divulgació. Creieu que es poden fer més coses?
Sempre es pot fer més.  Gràcies a les moltes donacions que tenim a nivell de Catalunya, l’associació ho reverteix en el malalt. De quina manera? En aquests moments, s’estan fent centres d’assistència social a diferents llocs de  Catalunya. En un parell d’anys, en tindrem un aquí al Vallès Occidental per donar assistència als malalts i familiars.

· Els familiars es queixen que hi ha manca de recursos per atendre els malalts?
Sí, tot i que de vegades no saben que poden demanar. Per exemple, jo he sabut de veïns que tenen la malaltia, m’he ofert i no m’han demanat res. És com una barrera que costa de passar. A Castellar, ara mateix, estem oferint un servei de ioga oncològic per persones amb càncer que es fa al centre Karuna  de 10 a 11 del matí. Degut a la demanda, es faran cursos de quatre mesos per atendre totes les peticions.

· Els familiars també necessiten d’espais de conversa per parlar del que passa amb els malalts?
Sí. Hi ha familiars que tenen el malalt i necessiten saben com gestionar-lo. Hi ha familiars que han perdut la persona estimada i també ho necessiten, potser més encara, per resoldre tot el que han viscut. I estem per això.

· Avui se celebra el Dia Mundial contra el Càncer de Mama. Justament és un dels càncers que més es pot prevenir...
Es pot prevenir si s’agafa a temps.  Hi ha moltes pacients que se’n surten. El 2018 es van diagnosticar a tot l’estat 32.825 casos nous de càncer de mama, un 30% més respecte el 2012.  S’ha convertit en el segon càncer amb un nombre més gran de diagnosis, per davant del càncer de pròstata.

· Suposo que amb aquests anys de vinculació amb l’entitat, t’han arribat molts casos colpidors?
No, no m’arriben a mi.  Els derivo a Barcelona. No em puc implicar perquè no estic preparada per donar suport . I des de la central de l’associació també ho volen això. A més, tot es fa amb molta discreció. A mi m’han dit moltes coses que ni els membres de la junta no han arribat a saber, perquè a Castellar ens coneixem tots i s’ha de respectar aquesta intimitat.

· Hi ha hagut un retorn de persones afectades que han superat la malaltia a l’entitat?
Sí. Recordo el cas de l’Antonio, un senyor que era de l’associació de veïns de Can Puiggener de Sabadell i jo anava, quan encara treballava, per vendre viatges a l’entitat. Cada mes tenia coses per sortejar. Em va dir que va tenir un càncer, es va quedar sense treball  i l’AECC li va pagar la mensualitat fins que pogués treballar de nou. Llavors, cada mes anava a El Corte Inglés, comprava alguna cosa  i feia un sorteig. Era la manera  que tenia per tornar a l’entitat tot el que havia fet per ell.