Laura Llobet, metgessa de família
Laura Llobet, metgessa de família
11/10/2018 Actualitat
Laura Llobet: "Desmedicalitzar els problemes de la vida és importantíssim"

Creu fermament en la sanitat universal. Li agrada escoltar el pacient i diu que n’aprèn cada dia. La doctora Llobet pensa que va encertar escollint professió. La seva família i córrer són els bàlsams que la fan desconnectar

Cristina Domene

· Recorda quan va decidir estudiar Medicina?
Recordo estar al costat del meu avi, quan s’estava morint, jo tenia uns 10 anys i vaig pensar que havia de ser bonic ajudar la gent. I llavors, la idea es va començar a formar mica en mica. Jo vivia a Vic i allà hi havia un metge de capçalera d’aquells d’abans, que tothom el coneixia i parlaven molt bé d’ell, li tenien molt de respecte i vaig pensar que havia de ser una feina maca.

 

· Després de l’examen del MIR va triar l’especialitat. 
Jo vaig triar fer l’especialitat de metge de família perquè m’agrada la visió més humana de conèixer tota la part de la persona, de la família. És una especialitat molt bonica. 

 

· Per què és tan important la medicina familiar?
El més important avui dia és que com hi ha molta complexitat, molta patologia i moltes medicines cadascuna de la seva especialitat, el metge de capçalera el que fa és conciliar aquesta medicació, saber una mica de tot i globalitzar-lo. I també has de saber on buscar perquè hi ha vegades que no domines el tema. Però això també t’enriqueix molt perquè has d’estar contínuament llegint i formant-te i fa que la feina no sigui gens monòtona.  

 

· Portar 15 anys amb els mateixos pacients deu facilitar el tracte.
L’experiència ajuda molt. Per com entra el pacient a consulta, per com camina, per com em mira o em saluda ja em faig una idea de com està, si ha millorat, si no... Tenir gairebé els mateixos pacients ajuda molt a l’hora de treballar. Els metges observem molt. Tenim en compte moltes coses, fins i tot els gestos.


· Tenir un ventall tan gran de patologies no provoca en el metge de família certa angoixa? 
La responsabilitat és el que té més pes en aquesta feina. Si un dia he pres moltes decisions, -perquè cada pacient és una decisió de diagnòstic, medicaments, proves- surto de la consulta com si hagués fet una mitja marató. T’hi acostumes, però la qüestió és tenir clar fins a on arribes. S’ha de ser humil. Si m’ho he de revisar doncs li dic al pacient, busco la informació a bibliografies o a estudis o consulto a altres especialistes, que avui dia és molt fàcil estar en comunicació amb ells. Tenim alguns referents a qui consultar, podem fer visites virtuals en algunes especialitats com cardiologia o psiquiatria.

 

· Ha d’estar molt atenta a cadascuna de les visites.
Hem aconseguit tenir una mitjana de 10 minuts per visita per pacient, però si hi ha pacients que en necessiten més,  jo els gasto. Prioritat absoluta al pacient i la gent de la sala d’espera, s’acostuma. Per a mi seria ideal passar mitja hora amb cada pacient.
El metge de família assumeix molta responsabilitat que abans no assumia: controlem el sintrom, fem fons d’ulls, conciliem la medicació, hi ha molta polimedicació en gent gran i cada cop tenim més avis. També ho hem d’escriure tot a l’ordinador.   

 

· Com és la relació amb el pacient?
És molt important escoltar. De vegades, només necessita parlar i quan l’escoltes t’acabes adonant de la necessitat real que té, que t’està explicant un mal, però la problemàtica ve d’un altre lloc. Has de reconduir la consulta. Potser diu que li fa mal la panxa i és un problema d’angoixa per culpa de la crisi. A mi m’agrada molt la meva feina. Sí que de vegades et sents atabalada, però quan entra el pacient, no hi ha res més. Concentració total i a escoltar-lo. 


· Què en penses de la prescripció social que impulseu des del CAP?
Que la gent de Castellar té molta sort. Desmedicalitzar els problemes de la vida és importantíssim. La xarxa que hi ha amb les entitats i l’Ajuntament és perfecte. De fet, en altres llocs aquest projecte és envejat.  La gràcia de treballar en un poble petit és que coneixes la família del pacient, l’entorn...

 

· Com està el sistema avui dia?
Crec en la sanitat universal, trobo que tenim molt bona sanitat i jo, personalment, mai me n’aniria a la privada. El problema més gran que tenim ara és que no tenim metges. La gent no estudia medicina. No podem cobrir places.  Estem en el tercer país amb l’esperança de vida més gran. Hi ha més gent i menys metges. I això la gent ho ha de saber. Jo marxo un mes de vacances i no hi ha substitut. Aquesta és la por que tenim, que la sanitat no es vegi afectada per aquest problema. 

 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Responsable


Un defecte que no pots dominar?
Excés de responsabilitat


Una persona que admires?
Tota la meva família


Quin plat t’agrada més?
Les cireres


Una recepta?
Moure’s


Una investigació mèdica pel futur
La regeneració neuronal


Un viatge?
M’agradaria anar a la lluna


Un músic
 Bruce Springsteen


Una pel·lícula?
‘Memòries de l’Àfrica’, de S.  Pollack


Un llibre?
‘Laura a la ciutat dels sants’,  M. LLor


Un comiat?
Cuida’t

  

Comparteix
M'agrada
Comentaris