Carles López explicant com eliminar un niu de vespes velutines - G.Plans
La Vespa Velutina ha arribat a Castellar
L'Associació d'Apicultors de Barcelona s'ha reunit a la seu de Castellar per fer front a la situació problemàtica que provoca l'insecte
G. Plans
La vespa velutina caça les abelles autòctones, els arrenca el cap, les potes i les ales i se serveix del seu abdomen per alimentar les larves del niu. Des del sud-est asiàtic es va estendre a França i, gairebé deu anys després, va saltar a territori català per la Jonquera, Portbou i la Vall d'Aran. Els apicultors del país estan realment preocupats, ja que l'espècie depredadora -ara impossible d'erradicar- posa en perill l'ecosistema, les produccions de mel i és un perill per la població civil. L'Associació d'Apicultors de Barcelona, amb seu a Castellar des del 2004, s'ha reunit aquest matí a la sala Lluís Valls Areny del Mirador per analitzar les formes de fer-ne front.
"Que no m'assabenti que cap de vosaltres, per culpa de la vespa, plega", ha dit Carles López, secretari de l'Associació d'Apicultors de Girona, a les desenes de socis presents a la reunió que han vingut d'arreu. La província gironina ha estat la primera a patir-ne les conseqüències: dels 500 nius que hi ha aproximadament, la majoria s'hi concentren. Tot i això, també s'han estès pel Bages i el Vallès Oriental. Fins i tot, segons ha explicat Francesc Graells, apicultor castellarenc, se n'ha trobat algun per la rodalia de la vila, a Can Padró, i també a Sant Llorenç.
Els nius, que es poden trobar a arbres o a la cornisa de la teulada, poden contenir fins a tres milers de vespes velutines. És per això que poden ser perilloses per algú que hi ensopegui. Aquests insectes també impedeixen que les abelles surtin a buscar floracions i, en conseqüència, moltes vegades es queden sense reserves. Per tant, afecten a la pol·linització dels arbres i de les flors. Carles Sáez, soci de l'agrupació, és l'encarregat de gestionar les dades de la plaga i ha explicat detalls sobre aquesta invasió, davant de la qual considera que es troben sols.
López ha donat informació detallada de l'insecte, n'ha explicat l'origen asiàtic, la localització, el cicle biològic i la relació amb les espècies autòctones. També ha ressaltat característiques per distingir-la de les altres vespes: té la meitat de la pota negra i l'altra meitat groga, a més d'un filó molt llarg, capaç de concentrar més dosi de verí. Per acabar, ha ensenyat maneres de fer front a la problemàtica mitjançant trampes.
Francesc Graells és un dels tres castellarencs de la vila que es dediquen a l'apicultura i ha estat un dels presents a la reunió. És aficionat a les abelles i treballa amb eixams propis, amb els quals es produeix mel per al seu consum. "És una plaga molt perillosa. Una sola vespa depredadora pot arribar a matar fins a tres-centes abelles en un dia", ha alertat Graells sobre aquesta problemàtica.