- Al teu darrer disc, 'Home is where the heart is', combines diversos estils i trenques la barrera de cantar en anglès.
Sí, no té un estil concret. És una barreja de tot el que he viscut en aquests anys, del que sento en el meu dia a dia. He agafat tot això i ho he vomitat a les cançons amb veritat, de manera autèntica. No sé fer les coses d'una altra manera.
- M'imagino que ser la banda sonora d'un conegut anunci de cervesa, va ser un punt d'inflexió en la teva carrera.
Tot suma, però sí, va ser un punt d'inflexió. Amb tot, ja no és com abans que la música era la protagonista de l'anunci i sonaves a totes les ràdios. En el fons, sempre havia pensat que d'alguna manera o altra això passaria. En els últims tres anys he viscut una època de molts concerts, d'entrevistes, de viatges, de participar a festivals, d'omplir sales com Razzmatazz o Apolo... Ha estat com una explosió! Del 2007 al 2009 vaig estar viatjant per Europa i tocant al carrer. No tenia cap pretensió, era un somiador i volia conèixer món.
- El teu viatge per Europa et va portar a un talent show francès el 2010. Què en recordes?
Vaig anar a Paris a portar les cendres de la meva àvia al Sena. Els meus avis tenien un circ, i la meva mare va créixer allà. Teníem un punt bohemi. Un cop vaig ser a Paris, dues amigues franceses em van inscriure al concurs sense que jo ho sabés. Vaig anar passant les fases del càsting, fent viatges d'anada i tornada entre Barcelona i Paris, fins que vaig arribar al concurs i la cosa va anar bé. No he seguit mai, ni abans ni ara, aquests concursos. Per a mi era una aventura, una manera de seguir viatjant.
- Per on passa el futur de Ramon Mirabet?
La gira de 'Home is where the heart is' s'està acabant, s'ha d'anar tancant etapes i començar-ne de noves. Ara vindran coses noves, nous projectes i noves cançons. Aviat anunciarem alguna cosa! Tinc ganes de seguir creixent, de tocar a sales grans i festivals davant de molta gent, d'aprofitar aquest moment.
- No trobes a faltar tocar a locals petits? El caliu del públic?
Sí, de vegades em ve de gust tornar a les sales petites. Abans, acabava el concert i anava a la barra a prendre alguna cosa, com si no hagués fet un concert, passaves més desapercebut. El retorn amb el públic és diferent. De tant en tant, de manera improvisada, m'agrada fer concerts d'aquest tipus.