abdallah_617x412
L’Abdallah, amb la seva filla i els seus germans, durant l’esmorzar que es fa després de l’oració del dia de la festa
21/06/2018 Actualitat
L’escola del ramadà

L’Abdallah Lagissiyer, president de l’entitat castellarenca La hermandad, explica com és fer aquest dejuni en un país no musulmà 

El ramadà és el novè mes de l’any musulmà. És un mes (29 o 30 dies) en què els musulmans i les musulmanes (adults i sans) deixen de menjar, beure, fumar i tenir relacions sexuals durant el dia, des que surt el sol fins que es pon. Al món occidental, cada vegada més, sentim a parlar d’aquest període –un dels cinc pilars de l’islam- però, en moltes ocasions, per desconeixement, el relacionem només amb un dejuni. La realitat és que aquesta celebració va més enllà. 
“El contingut vertader del mes del ramadà –a banda de la renúncia de les coses materials- té a veure amb la part espiritual. Més pietat, més fe, aprendre què és la generositat i el sacrifici”, explica l’Abdallah Lagissiyer, oriünd d’Oujda, Marroc, i establert a Catalunya des del 2003. Segons detalla el president de l’entitat castellarenca La hermandad, “quan deixes de menjar i de beure durant aquest mes, els musulmans aprenem quant pateix el pobre durant 12 mesos. El mes del ramadà es una escola, que ens reeduca de nou, una vegada l’any i que va de l’individu a la societat. Creem una nova relació amb l’altre”


Una metàfora del mes del ramadà podria ser la d’una clínica. Per als musulmans, aquest període els permet fer una intervenció al cos i a l’esperit sense operar. “Per a nosaltres és un depuratiu perquè l’estómac, el cos i l’organisme descansa i, normalment, és boníssim. Els esforços tenen sempre la seva recompensa”.   

Calendari lunar
L’any musulmà o àrab té 354 dies i el novè mes, que és quan es fa el ramadà, no té una data fixa, perquè depèn de la lluna. Així, el mes del ramadà s’avança, cada any, tretze dies i és per això que durant la vida d’un musulmà, l’arribarà a fer a totes les estacions i èpoques de l’any. Cada 33 anys, es reinicia, de nou, el mes del ramadà. 


La manera de portar a terme el dejuni pot variar depenent de cada persona o família. “Jo aquest any l’he fet de 24 hores. Això vol dir, que si jo trencava el dejuni a les 22 hores, una vegada menjava i bevia,  ja no ho tornava a fer fins les 22 hores del dia següent. És una opció personal”.    


L’Abdallah porta aquí 18 anys, i per a ell, no és més difícil fer el ramadà pel fet d’estar en un país no musulmà. “Cap diferència. No es nota res, al contrari, personalment, prefereixo fer el ramadà aquí, perquè hi ha més tranquil·litat”.

Cinc vegades al dia han de resar, preferiblement a la mesquita. Els castellarencs visiten tant la mesquita de Sabadell com la de Terrassa. Quan no es pot anar a la mesquita, es pot fer l’oració a casa o a la feina. “La feina i el treball són primordials. Si tu treballes per algú, no pots deixar la feina per anar a resar. Si ho fas sense autorització, és un pecat. Resar, després de treballar. Ara, si tu tens un negoci propi, sí pots tancar. I a més, si tens autorització, el temps que passes a la mesquita resant, després l’has de recuperar a la feina”, aclareix l’Abdallah.


El mes del ramadà s’acaba amb una festa. S’ajunten les famílies o els veïns després de tornar de resar de la mesquita i esmorzen amb dàtils amb llet o aigua, te i pastissos. “A més, és preferible portar un vestit blanc (gel·laba), el més nou que tinguis si és possible, tot i que no és obligatori. És un dia de festa i tothom ha d’estar al nivell d’aquest dia”, conclou l’Abdallah. 

Comparteix
M'agrada
Comentaris