IMG 8636
Joan Balart, activista
04/05/2018 Actualitat
Joan Balart: "Vivim dins la cultura masclista que legitima els agressors"

És de Sabadell però cada dia trepitja Castellar per motius de feina. És escriptor i dissenyador gràfic, però en el seu currículum hi figuren més d’una dotzena de treballs diferents. Ha publicat el seu primer llibre

· Quan treballaves d’escombriaire ja escrivies?
Sí, aleshores escrivia una novel·la que no vaig acabar però que vull finalitzar-la. Es tractava d’un treballador interí que perdia la feina i anava passant per tot de feines fins acabar d’escombriaire, que és com vaig començar jo. I acabava en un centre psiquiàtric. Cada escalafó que perdia simbolitzava la pèrdua d’un dret humà. Llavors feia un repàs a la pèrdua de drets humans i com a treballador.

· A més d’escombriaire, has treballat de cambrer, extrusor, administratiu, pallasso i fins i tot d’actor. Què t’ha aportat passar per tants oficis?
Ha estat una gran experiència. Potser fa 10 anys pensava que ser un tastaolletes era allò de qui molt abraça, poc estreny. I això m’havien dit que era el meu hàndicap perquè no m’havia focalitzat enlloc. Després dels anys, m’he adonat que és tot el contrari. Totes aquestes experiències m’han servit per tenir un treball on em sento molt bé i al mateix temps m’ha donat un bagatge que, quan escric, el puc transmetre.

· Al teu llibre ‘Autobiografia de l’home invisible [el llibre gris]’, parles de la violència de gènere i de com un home pot treballar-la amb sensibilitat...
Quan vaig fer la presentació del llibre, la versió en castellà del qual va sortir per Sant Jordi, vaig estar tota l’estona parlant de la violència masclista  en comptes del llibre. M’he anat adonant que, amb les presentacions, faig tot el que contrari d’aquell escriptor que deia: ‘He venido aquí a hablar de mi libro’. El que estic acabant fent és activisme contra la violència masclista i contra el masclisme en general.

· Per què vas decidir escriure aquest llibre?
Estava descansant d’una altra novel·la que no és la que t’estic explicant. Un dia, els meus fills i la meva companya em van proposar una idea de fer un nou llibre. Consistia en el fet que una persona troba un llibre al carrer, el recupera i tarda molt temps a llegir-se’l. Aquest era el punt de partida de la novel·la  sense tenir idea de cap a on aniria perquè, entre altres coses, m’agrada quan escric tenir una certa sorpresa de com es desenvoluparà la història i deixos que els perosnatges em diguin la història. Em vaig trobar que a la pàgina era una història d’assetjament i d’agressió masclista.

· La història està explicada pel mateix agressor?
No. En aquest cas, es pren partit així d’entrada per les víctimes, que no volen ser-ho i que volen superar l’etiqueta a través de l’empoderament. Una vegada el sistema els ha donat l’etiqueta de víctimes està en les seves mans. Ara mateix, el sistema ens ha donat una mostra del fet que a nivell judicial hi ha moltes mancances.

· Ets refereixes a la sentència de La Manada?
Sí, hi ha una llei que és molt tendra però els jutges són molt antics o no sé ben bé quin criteri utilitzen. Fins i tot, un jutge volia absoldre els membres de La Manada perquè no hi havia agressió. Quan vaig escriure la novel·la vaig fonamentar-la en el valor del respecte i de la igualtat. Aleshores,  en el moment que jo transgredeixo la llibertat i la decisió de l’altra persona a fer la seva vida per mi ja és un delicte molt greu. Si a més aquest delicte es converteix en una agressió que fins i tot vulnera el seus drets com a ésser humà, a la novel·la el que faig és denunciar aquest buit legal que quan una víctima és víctima i s’aplica la llei, què passa després. Una vegada s’aplica la llei es veu que és insuficient per a la protecció de la víctima.  L’agressor, una vegada ha complert la pena, també té dret a ser reinserit a la societat. El problema rau en la societat, que continua sent patriarcal, amb cultura masclista, i l’agressor es troba legitimat per tornar a actuar.

· El teu llibre l’han llegit persones que ha estat víctimes d’agressió?
Sí. De fet, abans que em decidís a publicar la novel·la, volia tenir tota la legitimitat per poder publicar perquè ajudés, no perquè anés en benefici meu. Vaig buscar altres escriptores que, a més haguessin patit la violència masclista. Una poetessa, que va patir una agressió, va llegir-se el llibre i li va agradar moltísim perquè s’hi va sentir identificada. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Persistència
Un defecte que no pots dominar?
Tinc prejudicis
La teva paraula preferida?
Igualtat
Quin plat t’agrada més?
Botifarra amb mongetes
Un color
Violeta
Un animal?
Les gates
Un cantant?
Lluís Llach
Una pel·lícula?
‘Novecento’ de Bernardo Bertolucci
Un llibre?
El primer llibre de la saga Millenium
Un indret?
Granada
Un comiat?
Fins aviat

Comparteix
M'agrada
Comentaris