Q2A1588
08/06/2018 Actualitat
Jaume Quera: "Un bon professor sap despertar la curiositat dels alumnes"

Va arribar a l’Institut Castellar quan estava encara al Palau Tolrà. Llicenciat en Físiques, el 30 de juny es jubila, deixant el càrrec de director el mateix any que el centre  ha celebrat  el 30è aniversari 

Cristina Domene

· Es va fer professor per vocació? 
A mi m’agrada molt la docència, però quan estava a la universitat, la meva idea era ser investigador. La meva especialitat era molt rara -termodinàmica de processos irreversibles- i era complicat en aquells moments investigar. La primera classe que vaig fer va ser amb 24 anys a l’escola Gresol. A ser professor se n’aprèn. Al principi vas amb inseguretat i optes per la teoria, que és el que saps. I de mica en mica t’adones que la tècnica és important, però que també hi ha un factor pedagògic, més emocional que es va adquirint amb el temps. Un bon professor és  aquell que sap despertar la curiositat amb allò que està fent i motivar els seus alumnes.

· Com ha canviat l’educació i la relació amb els alumnes des que va començar fins ara?
L’educació ha canviat bastant, però perquè també ha canviat la societat. Crec que la relació amb els alumnes és el que menys ha canviat, sempre i quan tinguis clar que tu ets professor. Una cosa és tenir una relació cordial amb els alumnes i una altra cosa ser amic dels alumnes, crec que això no és bo. S’ha de tenir respecte mutu. Les classes també han canviat. Abans les classes eren més magistrals i ara seria impossible, perquè els alumnes no tenen el grau d’atenció d’abans, en canvi tenen altres capacitats que abans no tenien. Els temps son diferents, i si no ho acceptem estem equivocats. Som diferents i per tant, requerim solucions diferents. 

· I les famílies?
El que sí ha canviat és la relació amb les famílies, perquè les mateixes estructures familiars són diferents. El primer any d’universitat em va quedar la Física per setembre i l’examen no  em va anar bé. I quan vaig arribar a casa, la mare em va dir, no et preocupis, torna-ho a intentar i si no serveixes, et poses a treballar. Aquesta responsabilitat que em va traslladar la meva mare de “tens el futur a les teves mans”, és el que trobo a faltar en algunes famílies. Crec que ara hi ha un excés de proteccionisme i infantilisme. Hi ha familiars que no són capaços de gestionar la incertesa, quan és inherent a la vida.  

· Com veu el sistema educatiu? 
Jo, en els anys que porto, he vist quatre lleis educatives i no se n’arriba a consolidar cap perquè hi ha partits als quals els fa por. No volen tenir una societat crítica, gent formada i amb opinió, això fa por en segons quins sectors. Tot i això, hi ha gent molt preparada, però també és cert que molts són fora. 

· Quin seria el model idoni ?
Adequar la característica de cada ensenyament a cada alumnat. Invertir més. No esperar als 16 anys per decidir què ha de fer un jove que als 12 anys ja veus claríssimament que podria funcionar en una escolarització professionalitzadora. Per a un nen és frustrant estar tres anys fracassant contínuament en els estudis, quan podria ser un magnífic operari.  Ha de ser un ensenyament més personalitzat. 

· Cap a on anem?
Convé reflexionar.  Al meu entendre hi ha massa personalismes. No pot dependre del conseller d’Ensenyament o del ministre d’Educació. La feina dels professors és molt important, crec que se’ls hauria de fer més cas perquè en aquest país hem aconseguit que escoles que tenen alumnes de 70 nacionalitats diferents funcionin, i això moltes vegades no es valora. Adequar el contingut a l’entorn –als alumnes, a les famílies...- seria el més idoni. I això requereix diners.


· Com ha estat l’etapa de director.
Hi ha hagut de tot. Vaig agafar l’Institut com a director en uns anys de creixement important en nombre d’alumnes. Vam arribar a ser 900 en aquest espai. Van ser anys de massificació i vaig viure el desdoblament amb l’altre centre, l’Institut Puig de la Creu. Va ser una època dura, de molt treball. Després de la separació vam aconseguir que el centre fos el que havia de ser, un centre amb quatre línies, vam poder entomar coses que abans eren impossibles, vam començar a discutir temes pedagògics, vam apuntar-nos  a plans d’innovació...  i ara tornem a estar en un moment àlgid. 

· El seu darrer any ha coincidit amb el 30è aniversari de l’Institut. 
El centre s’ha fet gran, s’ha estabilitzat, ha consolidat una manera de fer. Les coses que hem dut a terme han estat, gairebé sempre, molt consensuades i això per a mi és un èxit.

 

11 respostes  

Un tret principal del seu caràcter?
Voluntat

Un defecte que no pot dominar?
Indecís

La seva paraula preferida?
Compromís

Quin plat li agrada més?
Arròs

Guix o tauleta?
Depèn del moment. Ambdues. 

Un professor?
El que vaig tenir a l’institut, de filosofia

Una pel·lícula?
‘El graduat’, de Mike Nichols

Un llibre?
‘100 años de soledad’, de G. Márquez

Un viatge pendent?
Al Pol Nord amb autocaravana 

Un objectiu?
Viure amb la consciència tranquil·la

Un grup?
Molts, per exemple, Pink Floyd

Comparteix
M'agrada
Comentaris