El centre educatiu rebrà la Medalla de la Vila amb motiu del seu 30è aniversari
A proposta de la Comissió Municipal d’Honors i Distincions, enguany la Medalla de la Vila s’atorgarà a l’Institut Castellar que el curs passat va celebrar el seu 30è aniversari. El guardó té per objectiu reconèixer la contribució del centre a l’educació i la formació de diverses generacions de joves de Castellar del Vallès i de Sant Llorenç Savall des de 1987. Així, el proper dijous 6 de setembre l’Institut Castellar rebrà la Medalla de la Vila en l’acte institucional de la recepció d’entitats que tindrà lloc a partir de les 20 hores als Jardins de Palau Tolrà.
Quant a la història de l’institut, es comença a gestar als anys 80 quan els alumnes castellarencs que volien cursar estudis secundaris s’havien de desplaçar a l’IB ÈGARA, situat a la Mancomunitat entre Sabadell i Terrassa. A finals del curs 85-86 l’Ajuntament va adquirir el Palau Tolrà i el va cedir perquè fos la seu provisional del nou centre i extensió de l’IB Ègara. No va ser fins el curs 93-94 quan l’institut va estrenar un equipament de construcció nova al sector d’Els Pedrissos, el que esdevindria el primer institut de Castellar.
Les aules de l’institut han vist passar tres generacions de castellarencs d’una vila en constant canvi i creixement. “Per l’Institut Castellar ha passat molta gent, tant professors com alumnes dels quals molts ja són pares i hi porten els seus fills. Socialment, l’institut ha estat un factor molt important”, explica el fins el curs passat director del centre, Jaume Quera. El docent va començar a donar a classes de física i matemàtiques a l’Institut Castellar el 1990. Va ser cap d’estudis i cap del departament de matemàtiques, i dues vegades director del centre, la darrera durant els últims tres anys, fins el curs 2017-2018. “L’Institut Castellar és molt important per a mi, pràcticament hi he desenvolupat tota la meva vida professional”, reconeix Quera.
En referència als inicis de l’institut al Palau Tolrà, l’exdirectora del centre Lydia Tuà recorda que “era un institut petit, amb un contacte pràcticament familiar entre els professors, però també amb els alumnes. Va créixer de pressa, i de seguida em vaig sentir molt a gust amb aquest nou repte. Per a mi l’institut ha estat una font de coneixença, de complicitats”. Lydia Tuà va ser professora de ciències socials a l’institut des de 1992 i fins el 2016, i cap d’estudis i directora del centre entre 2008 i 2015. “El sistem públic sempre aporta una plusvàlua social important”, diu Tuà.
D’altra banda, per a Anton Carbonell, professor de llengua i literatura catalana des del 93 i fins el 2016, una de les qüestions que ha caracteritzat el centre educatiu castellarenc és la voluntat d’estar connectat, sobretot en l’àmbit de la cultura, amb la comunitat educativa i la societat de Castellar i de Sant Llorenç Savall. “La connexió cultural ha estat molt forta, des de sempre. Hi ha hagut la voluntat de connectar amb la gent a través de diverses iniciatives i propostes com la Setmana Cultural”, constata Carbonell. Tuà coincideix: “Hem tingut l’oportunitat de treballar en xarxa a la vida local a través de l’Ajuntament però també de les entitats, com un agent cultural més”. Per a Teresa Ochagavía, que fa 26 anys que és professora de grec, llatí i cultura clàssica a l’institut, “no és molt comú que es produeixi una simbiosi tan grata com la que es dona entre l’institut i el poble”. “Reconeixem els nostres antics alumnes en totes i cadascuna de les iniciatives i activitats que tenen lloc a Castellar”, detalla Ochagavía. Antonell afegeix que a banda de la cultura, la preocupació per qüestions socials “també ha estat un nexe d’unió de l’institut amb la vila. El deure dels professors és promoure el pensament crític”. En paraules de Tuà, els professors “no només formem sinó que fem ciutadans”.
Quant a la seva experiència a les aules, Carbonell destaca que un dels moments màgics com a professor arriba “quan es produeix la connexió amb la classe, quan trobes en els alumnes un interlocutor”. Per al mestre, per aconseguir-ho és fonamental “escoltar i donar la possibilitat d’expressar-se als alumnes”. “L’institut ha estat la meva altra llar i sempre he pensat que no hauria pogut tenir més sort que haver aterrat aquí”, un sentiment comú entre el professorat que recull Teresa Ochagavía.
