Eulàlia Vilarasau: "Anem cap una atenció més centrada en la persona"

· La teva història amb l’OSB és com un anar i venir?
Doncs sí, i una mica per casualitat. El meu primer pas per l’Obra Social va ser en un moment de necessitat de trobar feina i va ser de cuidadora. No havia estudiat res per ser auxiliar. Ara la cura i les persones han canviat molt .

· Però hi va haver un moment en què vas decidir marxar?
A l’OSB, em vaig adonar que m’agradaven les relacions personals. Però tenia un horari que era molt dolent, era rotatiu i tenia una criatura petita. L’ambient laboral era molt maco i va quedar com una amistat amb l’equip, que vam comenzar des de zero. Però vaig voler marxar a una altra banda per conciliar la meva vida personal. I me’n vaig anar a treballar a una empresa de logística de Sabadell com a administrativa. Vaig estar-m’hi uns vuit anys.

· Però de nou el tema de la conciliació familiar amb la feina...
Sentia que podia fer altres coses. La gent em deia que em dediqués al món comercial, encara que jo pensava que em faria molta vergonya anar a vendre. Vaig arribar a un acord amb l’empresa i me’n vaig anar a l’atur per preparar-me per fer de comercial. I em vaig crear l’oficina a casa.

· I com va venir la decisió de fer la carrera de Psicologia?
Al ser els fills més grans, vaig pensar que al matí podia dedicar-me a l’oficina i  a la tarda estudiar. Vaig interrompre els estudis i tenia l’espineta clavada de poder anar a la universitat. Vaig apuntar-me a l’Escola d’Adults i sense adonar-me ja em van dir d’apuntar-me a les proves d’accés.  Però havia de dir quines carreres volia fer.

· Quina va ser la teva tria?
Vaig pensar antropologia, treballadora social o psicologia. Em vaig decidir per psicologia. Al final vaig aconseguir entrar-hi i ho vaig fer amb molta il·lusió. M’hi vaig posar de ple i el darrer any em vaig especialitzar en neuropsicologia, gent gran, psicologia social i recursos humans.

· Per què vas escollir gent gran?
Per la meva àvia, que tenia una demència vascular. Era la meva padrina, m’havia cuidat molt i era una dona que tota la vida havia estat una gran emprenedora. Al final de la seva vida, vaig tenir ocasió de tenir-ne cura i vaig pensar que podia tirar per aquí. No tenia res a veure amb el món comercial, però sí amb la dignitat de les persones i, sobretot, amb la gent gran.

· Per tant, vas tornar a l’OSB?
Vaig començar a picar porta treballant com a auxiliar. El que feia eren substitucions a l’estiu i al Nadal. Quan vaig acabar la carrera, seguia com a auxiliar, però ja em van donar la plaça. I després, al faltar la psicòloga, em van oferir la plaça. Al cap d’un any, al marxar l’anterior directora, em vaig proposar per fer de directora. En tot cas, no sabia que acabaria aquí, a l’OSB, perquè tenia en ment muntar alguna cosa.

· A part del tema familiar, per què t’apassiona tant la gent gran?
Perquè hi ha molta feina per fer. De fet, s’està començant a formar en el sentit  de donar dignitat a les persones que estan molt deteriorades cognitivament. Ens estem adonant des de la psicologia que es pot establir una comunicació emocional, que no racional, amb aquestes persones, gràcies a totes les teràpies alternatives no farmacològiques amb una vessant científica comprovada al darrere. Abans, les persones entraven a la residència amb un diagnòstic, un historial mèdic i, segons el que tenien, medicació i nets i polits i ja està. Anem cap a un paradigma amb una atenció més centrada en la persona. Les persones són singulars, tenen una història de vida i  a l’hora de venir aquí hem de mirar que sigui tan semblant com es pugui a casa seva i ajudar la família al fet que aquest despreniment no sigui una cosa radical. Primer de tot, que els familiars estiguin tranquils, que els usuaris estan en bones mans, i ajudem els parents perquè no se sentin culpables. Encara que una persona gran no estigui bé cognitivament, podem detectar que pot fer coses per si mateixa, tot i  que no ens ho digui. Per exemple, si aquesta persona té l’hàbit de vestir-se, això no vol dir que no ho pugui fer.  

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Treballadora

Un defecte que no pots dominar?
Tinc pressa per arribar als objectius

Una persona que admires?
La meva àvia Remei

Un color
Blau

Un animal?
La balena

Un llibre?
‘Poemas’ de Hannah Arendt

Un intèrpret?
Ludovico Einaudi i David Bowie

Una pel·lícula?
‘La vida secreta de las palabras’ d’I.Coixet

Un lloc per descobrir?
La Terra del Foc

Una passió?
La  música

Un comiat?
A reveure