Esther Montasell: "La natació m'ha donat les ganes de viure i de superar-me"

· Sempre t’has dedicat a nedar?
Sí . De fet, ho vaig deixar quan tenia 12 anys perquè, en separar-se els meus pares, jo era de Cardedeu, em va tocar anar a Granollers. Aleshores vaig entrenar a Granollers però estava en aquella fase que no m’ho estava passant bé amb la separació i volia sortir amb les amigues i vaig voler deixar la natació. La meva mare, en lloc d’insistir-me perquè no ho deixés, no va fer res. Després vam anar a Sabadell i vaig seguir nedant al mateix temps que vaig fer altres esports.  Després em vaig ajuntar amb un noi que era de Barberà però vam venir a viure a Castellar.  Aquí van començar a canviar les coses i a partir de la separació és quan començo a anar una mica més enllà en la natació. Fins aleshores m’havia dedicat als altres i al meu fill, i vaig decidir dedicar-me més a la natació i llançar-m’hi de ple.

 · La natació t’ha servit de teràpia?
Sí, molt. La natació m’ha donat les ganes de viure, de superar-me, il·lusions, deixar de somiar ... a mi m’ha obert molts camins.

· I això que diuen que és un esport solitari, que no es fa en equip...
Sí perquè estàs sola. Però  t’adones que allò que somiaves deixa de ser un somni, descobreixes que t’apassiona el que estàs fent, que tens força, hi ha gent que t’està ajudant a treballar i t’hi impliques.  

· Fa un any que entrenes diàriament. Com t’ho has fet per arribar als campionats de Catalunya en tan poc temps?
Al CN Sabadell tinc molt bones amistats i conec molta gent allà dins. Em van veure nedar i em van dir que potser tirés cap als Màsters ja que, pels temps, no podia anar capa l’elit. El que volia era competir, no em volia quedar amb la natació i ja està. Va ser apuntar-m’hi i els entrenadors em van dir que ho feia molt bé en crol. Al febrer em van dir que podia presentar-me al Campionat Màster de Catalunya, que es va fer al juny. Van dir d’intentar-ho i jo vaig dir que hauria de quedar com a mínim entre les tres primeres. Aquest era l’objectiu.

· I així va ser...
Les proves van ser un dissabte i un diumenge. Vaig fer les proves de 50 i 100 metres.  Les de dissabte, de 50 metres, no em van anar bé. Has d’anar molt ràpida. La meva prova era les del 100 perquè pots fer una anada més relaxada i la tornada més a fons.  Diumenge, però, em va  començar a fer mal el genoll i em pensava que em ressentia de la ròtula que em va sortir de lloc fa dos anys. Però vaig escriure’m amb la fisioterapeuta abans de la competició i em va dir que era simplement sobreesforç.
Vaig anar a part de les meves companyes per meditar i vaig pensar que havia arribat a les proves per gaudir. Quan va arribar el moment de llançar-se, vaig pensar que sortiria bé.

· Com recordes l’arribada?
Quan vaig arribar, no sabia que havia estat la primera de la meva sèrie. Mirava les meves amigues a la grada que lluïen una pancarta que em deia que havia quedat primera. Sabia que havia quedat bé pels crits que sentia dins de l’aigua de les meves amigues. Quan em van dir que havia quedat primera de la sèrie, em vaig posar a plorar. Per fi ho havia aconseguit i només en cinc mesos.

· Penses que si no haguessis abandonat la pràctica de la natació quan eres més jove, hauries arribat més lluny?
Sí. Al final, quan ets jove el que vols és gaudir  i ho pots fer, potser d’una manera, però ho pots fer i potser ara tindria una carrera esportiva.

· Però el que has aconseguit té molt mèrit, tenint en compte que tens un fill de qui has tenir cura...
Sí. A més, pensa que estic amb ell en tot moment. Quan plega del col·legi el vaig a buscar, el porto a extraescolars i em quedo a veure’l. Tinc una amiga psicòloga que em va recomanar fer partícep al meu fill de la meva separació, que no se’n quedés al marge.

· I ara, els campionats d’Espanya?
Es fan al juny de l’any que ve. Jo entraria pels temps que faig però no aconseguria el que jo vull. Jo ja he aconseguit la meva expectativa, que era fer pòdium als campionats de Catalunya. A mi m’agrada fer les coses ben fetes i anar per anar, tampoc em ve de gust.

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Optimista
Un defecte que no pots dominar?
Soc massa exigent amb mi mateixa
Una persona a qui admires?
Mireia Belmonte
La teva paraula preferida?
Vitalitat
Quin plat t’agrada més?
La lassanya de les meves tietes
Una pel·lícula
‘Dirty dancing’
Un grup?
Coldplay
Un llibre?
‘El alquimista’ de Paulo Coelho
Una competició?
El campionat d’Espanya
Un estil de natació?
El crol
Un indret per anar de vacances?
Cabo de Gata