Laia Galván, entrenadora de l'equip femení de l'Hoquei Club Castellar _617x412
Laia Galván, entrenadora de l'equip femení de l'Hoquei Club Castellar - Q. Pascual
06/10/2017 Actualitat
"És un orgull poder impulsar l'hoquei femení al meu poble"
Als 3 anys va agafar per primera vegada l'estic, ja intuia que l'hoquei l'acompanyaria tot la vida . Actualment, Laia Galván (18 anys) és l'entrenadora de l'equip femení de l'Hoquei Club Castellar i juga a 1a Catalana amb el Caldes
Rocío Gómez
· Et vas calçar els patins de ben petita, amb 3 anys. Per què ho tenies tan clar?
El meu germà, en Gerard, jugava a hoquei, i vaig seguir els seus passos. Van ser campions de Catalunya i subcampiones d'Espanya amb l'Hoquei Club Castellar. En el meu cas, he jugat tant a l'equip femení com al masculí del Castellar des dels 3 anys fins els 13 anys. Va arribar un moment que l'equip femení es va desfer i el Club Hoquei Palau em va obrir les seves portes i em va fitxar. Mentre jugava al femení de Palau també jugava al masculí del Castellar. Amb el Palau, vam arribar dos anys a campionats de Catalunya, i vam ascendir a 1a Catalana. Ara, jugo al Caldes també a 1a Catalana.


· A més de ser jugadora, entrenes l'equip femení de l'Hoquei Club Castellar. Quan et vas implicar en el projecte?

Després de 7 anys, ha tornat l'hoquei femení a Castellar. Era un projecte que des de la junta es volia impulsar. Entreno l'hoquei femení 12, amb nens a partir dels 12 anys, l'hoquei escola, que són nenes molt petites, i els veterans, que el conformen els pares dels infants. És un orgull poder impulsar l'hoquei femení al meu poble. M'agradaria que altres nenes, com va ser el meu cas, també es puguin obrir camí en l'hoquei.


· Quins són els reptes esportius que et marques a curt termini?

Com a jugadora, arribar a la nacional catalana i a l'Hoquei Lliga en dos anys. Com a entrenadora, que les jugadores s'ho passin bé i gaudeixin de l'hoquei. Les meves nenes d'Hoquei 12 comencen la lliga aquest any i serà molt dur. Porten menys d'un any patinant. No tinc pressa, hem d'anar poc a poc, es tractat d'un aprenentatge. Hem d'aconseguir que no els pugui la pressió si perden partits sinó que s'adonin que els serveix per aprendre i millorar.


· Què ha de tenir un bon jugador d'hoquei?

Per començar, el cap fred perquè és un esport de contacte. De vegades et poden tocar o sortir lesionat del partit, i has de saber aguantar la pressió. Realment, quan jugues portes una arma a la mà. Des de ben petits ens inculquen que l'estic no es pot aixecar per sobre del cap, i que només s'ha de fer servir per jugar a la pista. És un esport molt dur, i has de tenir també resistència i velocitat perquè el joc és molt ràpid. Has de saber analitzar amb rapidesa on fer el passi. Evidentment, també has de tenir tècnic i això són moltes hores d'entrenament i de sacrifici. Molta gent pensa que l'hoquei és agafar un pal i fer cops a una pilota. Hi ha molt desconeixement sobre tot el que envolta aquest esport.


· Trobes a faltar l'hoquei, sobretot el femení, a la televisió?

Moltíssim! Al mundial, van televisar tots els partits de la selecció espanyola masculina. En canvi, de la femenina, només van fer la final. Pensa que van guanyar el mundial per segona vegada consecutiva. A Catalunya tenim el millor hoquei femení del món. En canvi, les jugadores no poden viure de l'hoquei. Només veuràs que en visquin els jugadors de l'Hoquei Lliga masculí, d'equips com el Barça. N'has de ser conscient.


· En aquest sentit, tens un pla b?

Sí, acabo de treure'm el títol de tècnic d'assistència de persones en situació de dependència. Ara faré el curs pont per estudiar educació infantil, i en dos o tres anys, l'objectiu és arribar a la universitat i estudiar Psicologia Infantil. Això no vol dir que deixi de banda l'hoquei, no em desvincularé mai.


· Val la pena tant esforç?

Sí, tot i que de vegades sents que nedes contracorrent, que ho dones tot per l'esport. L'hoquei m'ha inculcat valors com la confiança en mi mateixa i en l'equip, perquè som una segona família, una pinya. Tots ens cobrim les esquenes entre tots, i aquest sentiment al carrer no sempre el tens. L'hoquei també m'ha ensenyat disciplina, companyonia i sobretot seny.


· T'has lesionat alguna vegada?

Fa dues temporades em vaig trencar el menisc, i tinc els lligaments tocats. Amb tot, els mesos que no vaig poder jugar perquè estava fent recuperació, vaig acompanyar l'equip a tots els partits. Elles estaven donant la cara per mi, defensant l'escut que portem a la samarreta, i és per això que sentia que els havia de donar el meu suport.


11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Soc impulsiva

Un defecte que no pots dominar?
L'autoexigència

Una persona que admires?
Els meus pares

Un esportista d'elit?
Gerard Piqué

Quin plat t'agrada més?
El fricandó que prepara la meva mare

Un color?
Rosa fúcsia

Un animal?
Els cavalls

Una pel·lícula?
'Intocable' d'Olivier Nakache

Un cantant?
Pablo Alborán

Una ciutat?
Londres

Un viatge pendent?
Tailàndia

Comparteix
M'agrada
Comentaris