Els lideratges imprescindibles de l'atletisme català

Com a Llicenciat en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport-Maestria d'Atletisme, com a exatleta durant la meva joventut i també com a persona durant molts anys vinculada professionalment al món de l'esport, puc afirmar amb rotunditat que l'esport al nostre país , ha tingut una evolució positiva i considerable en els darrers 25 anys, si prenem com a referència els Jocs Olímpics del 1992.
Millors instal·lacions esportives, més i millor docència de l'assignatura d'Educació Física a les escoles, augment de l'estructura i dels recursos econòmics de les Federacions Esportives, evolució del patrocini esportiu, espectacular creixement de la pràctica esportiva per part de la població, etc.
Les dades de l'Observatori Català de l'Esport són molt extenses i alhora contundents.
Així com les diferents administracions han posat les bases perquè aquesta evolució hagi estat positiva, en molts esports com ara l'atletisme , l'èxit es basa en els líders imprescindibles.
Aquests líders imprescindibles i en la meva opinió son els entrenadors de base dels clubs catalans.
Sense ells, la realitat i els èxits esportius que ara ens envolten seria impensable.
Al Vallès tenim un gran exemple.
Entrenadors com en Ramon Montllor, que gràcies a la seva dedicació altruista, metòdica, i entusiasta fan que l'esport d'aquest país tiri endavant.
Els seu lideratge va fer possible que amb la complicitat de polítics i amb l'impuls dels seus conciutadans, que el van recolzar, crear una escola d'atletisme exemplar a Castellar del Vallès. Va aconseguir amb la seva empenta, la construcció de les pistes d'atletisme actuals.
Actualment , el podeu trobar a les pistes de la Joventut Atlètica de Sabadell. Son la seva segona casa.
Per les seves mans han passat un nombre altíssim d'atletes. Persones que sempre el recorden, perquè han compartit amb ell la seva formació com esportistes i com a persones.
Carme Valero, Xavi Ballester, Toni Creus, son noms units a l'atletisme i a Castellar.
En Ramon ha entrenat de tot. Atletes excepcionals i altres de no tant nivell.
Però en la seva filosofia, ell creu en que el mèrit de l'atleta i de cada entrenador es la millora individual. La qüestió és esgarrapar segons al cronòmetre, independentment que les teves condicions esportives de partida siguin millors o pitjors.
I això ,només ho fan els entrenadors de base. La seva tasca no té preu.
La majoria de vegades aquests entrenadors com en Ramon, no tenen el reconeixement que es mereixen .
Fa més de 20 anys que entrenadors del prestigi de Gregorio Rojo, Manuel Pascua Piqueras o Jaime Enciso, em parlaven molt i molt bé de les tècniques d'entrenament d'un tal Ramon Montllor. Ells com a entrenadors van ser reconeguts perquè van escollir el camí d'entrenar als atletes d'elit. En Ramon, no.
En Ramon estava a l'esport de base. En Ramon segueix a l'esport de base.
Un entrenador gallec com Angel Bullago, publicava fa uns dies un article molt interessant a la web foroatletismo.com
Cito textual alguns fragments del seu article.
"Ignacio Fontes, Adrián Ben, Miguel González, Jordi Torrents, Lucía Rodríguez o Celia Antón en el medio fondo y fondo son algunos de los nombres propios que se han ganado, con trabajo y sacrificio, el derecho a ser reconocidos como los dignos sucesores de los grandes especialistas de este bello deporte. [...] Cuando el joven atleta llega a la cima o destaca, nadie se acuerda de sus entrenadores de base. El mérito se va para los que tienen en la actualidad. Da igual que lleven entrenando con ellos cinco meses, el mérito siempre recae en sus hombros y así se encarga la prensa de hacérselo saber a los aficionados. [...]
Todos ellos están en grandes manos, con grandes profesionales de este deporte, técnicos con muchos años de experiencia, sobre todo en alto rendimiento. Han llevado a atletas a grandes marcas, a récords, a grandes campeonatos y hasta a los Juegos Olímpicos. Pero para que un atleta llegue hasta ellos, la labor del técnico de base es necesaria. Sin trabajo de base, sin formación, no hay alto rendimiento. [...]
¿Cuánto se escribió en medios y redes sobre el hecho de que Jordi Torrents comenzara a trabajar en el grupo de Jama Aden? Nadie se aventuró a mencionar ni una sola vez a Ramón Montllor, el entrenador que se encargó de llevar a Jordi al quinto puesto en los Juegos Olímpicos de la Juventud de Nanjing. Ahora, tras esa etapa, Jordi entrena bajo las órdenes de María Carbo."
Gracies Angel. Es pot dir més alt, però no més clar.
Quan arribo a les pistes i el saludo, faig un gest amb el cap. Per mi, és una mena de reverència. Es la meva manera de demostrar-li el meu apreci i el meu reconeixement.
L'esport català té un deute. Molts atletes també. Que no se n'oblidin. Una, cent, mil vegades gràcies als entrenadors de base. Es el mínim que demanen. Perquè s'ho mereixen. Perquè s'ho han guanyat. Ells i només ells són els veritables líders imprescindibles. A tots ells i a tu Ramon en particular. Moltes gràcies.