M. Àngela Soler, Antònia Sabater i Ramon Soler a Cuba el 1918_617x412
M. Àngela Soler, Antònia Sabater i Ramon Soler a Cuba el 1918 - AHC
19/05/2017 Actualitat
Els castellarencs que van fer les Amèriques
La vila compta amb diversos casos d'emigrants que van intentar fer fortuna a Amèrica. Alguns van retornar i van deixar la seva petjada a Castellar
Jordi Rius
Entre finals del segle XIX i els primers 30 anys del segle XX, molts castellarencs van decidir emportar-se amb ells les seves escasses pertinences i embarcar-se cap a l'Argentina, Xile, Cuba, Colòmbia o Mèxic i provar de fer fortuna. Alguns d'ells van tornar a Castellar i d'altres van quedar-se al país que els va acollir.
No se sap la xifra exacta de castellarencs que van emigrar a Amèrica o a territoris d'ultramar però una pista ens la pot donar l'expedient de pròfugs amb què està treballant l'Arxiu Municipal de Castellar tenint en compte els documents de lleves entre 1885 i 1926. De moment, s'han identificat fins a 15 casos de mossos residents a l'Argentina, Xile, Cuba i Austràlia. Es coneix vagament la seva residència perquè és el que acrediten les famílies en el moment de ser cridats per incorporar-se a l'exèrcit.

RAMON RUSSINYOL I EL PARE PASQUAL
Hi ha altres casos de viatges com el que va fer Ramon Russinyol, un castellarenc que feia de pastor i que per les seves idees anarquistes va haver d'emigrar fins a Mèxic cap a la dècada dels anys 20 del segle XX, d'on va ser expulsat cap als anys 30. Durant els primers anys de la Guerra Civil va ser el màxim responsable de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) a Terrassa, des d'on va salvar algunes persones de la mort. Un altre cas diferent ha estat el de Jaume Estebanell i Rovira, més conegut com el pare Pasqual de Castellar, un caputxí que va exercir de missioner a la Prefectura Apostòlica del Caquetá i Putumayo a Colòmbia. Allà hi va passar uns 19 anys, entre 1933 i 1953 però hi torna per un espai de vuit anys més, fins al 1962.

DE CASTELLAR A MIAMI
Entre els casos recollits per Francesca Sallés a la revista Plaça Vella número 28 de l'Arxiu d'Història de Castellar hi ha el d'Antònia Bernabeu Llinares, que va néixer el 1909. El seu pare, Vicenç Bernabeu era cambrer a l'Ateneu i va marxar, sol, cap a Cuba el 1913. Un any més tard la seva mare, ella i els seus dos germans Maria i Francesc. Es van reunir amb el pare que treballava a Central Santa María, una fàbrica de sucre prop de Ranchuelo. La seva mare i la seva germana Maria van morir de tifus el 1918. L'Antònia es va casar, va tenir dos fills i va treballar de modista. La seva darrera residència va ser a Miami on vivia amb el seu fill.

LA BOTIGA 'LA CATALANA'
Un altre cas va ser el de Valentí Quer i Comas, que al 1907, quan tenia 14 anys marxa a Xile amb el seu germà per treballar amb el seu oncle matern Baldomer Comas a la botiga de queviures que allà tenia i n'aprèn l'ofici. 24 anys després, el 1931, torna a Castellar i lloga la casa del carrer Major 68 (antiga bodega), a Josep Torras de Can Bogonyà i hi instal·la la botiga de queviures 'La Catalana', popularment coneguda com 'La Pesca salada'. El 1932 Valentí es casa amb la Rosa Vinyeta Pla i neix la Núria. Mor el 1942 amb plena dedicació al treball quan tenia 49 anys.

ILLA DE CASES AL PASSEIG
Feliu Homet Masaveu va néixer al carrer de Sant Llorenç el 1829. Va embarcar de jove a l'Argentina. Va retornar quan Castellar era als inicis de la seva industrialització i amb els ingressos que va fer va construir l'illa de cases al Passeig que porta el seu nom, com també un habitatge al carrer Major 82, on es va instal·lar amb els seus familiars, morint solter a l'edat de 85 anys el 1914.

A CUBA I DE RETORN AL CARRER MOLÍ
També hi ha el cas de famílies senceres que van decidir embarcar-se com la família Soler-Sabater, on els seus tres integrants (que es poden veure a la foto) van marxar cap a Cuba els primers anys del segle XX. La filla del matrimoni entre Antònia Sabater i Ramon Soler, l'Àngela, va residir a Central Santa María, prop de Ranchuelo, i a Cumanayagua, Las Villas. Va tornar a Castellar el 1933 i va tenir una botiga al carrer del Molí, fins a la seva mort el 1989.

SANT FELIU, TERRA D'INDIANS
Joan Puig Valls va néixer a Sabadell l'any 1843 i va anar a Argentina a exercir la seva carrera de metge; en poc temps es va fer amb una gran clientela i el seu nom va ser molt conegut, aconseguint una gran fortuna. La seva mare, que vivia a Sabadell, va caure greument malalta i la Soletat, la germana del doctor Puig, va portar la mare a fer la convalescència a Sant Feliu del Racó i la dona es va recuperar tan bé que la Soletat va escriure al seu germà donant-li notícies de la situació i la salubritat del poble. Arran d'aquests fets el doctor Puig va començar a invertir al poble tot comprant terrenys i fent construir diferents habitatges.
Quan el doctor Puig s'instal·la definitivament a Sant Feliu del Racó una de les seves preocupacions és buscar aigua pel poble i va fer construir molts pous. Amb el temps, per la seva dedicació a Sant Feliu, se li va dedicar la plaça central del nucli agregat .
Comparteix
M'agrada
Comentaris