Joan Romeu, actor castellarenc i nou alumne de l'Institut del Teatre _617x412
Joan Romeu, actor castellarenc i nou alumne de l'Institut del Teatre - Quim Pascual
28/07/2017 Actualitat
"El teatre em va servir per superar la timidesa i la vergonya"
Integrador social a Suport Castellar i actor de l'ETC, en Joan (26 anys) ha decidit capgirar la seva vida i dedicar-se en cos i ànima al teatre. Ha estat un dels 14 joves seleccionats per formar part de la nova fornada d'actors de l'Institut del Teatre
Rocío Gómez
· Quan vas començar a notar el 'cuquet' del teatre?
Quan era petit m'agradava molt sentir el soroll del caminar dels actors damunt de l'escenari i pensava que algun dia m'agradaria pujar-hi. Però jo era molt tímid, em feia molta vergonya i mai m'hauria imaginat que faria teatre. Amb 15 anys em vaig apuntar d'amagat a un curs de teatre que feia en Dani Coma a l'Institut Puig de la Creu, i allà vaig pensar que m'agradava i a més em va servir per superar la timidesa i la vergonya. No va ser fins el 2009, amb 18 anys, quan vaig entrar a l'Esbarjo de l'ETC.

· Quin és el personatge que més recordes de la teva època a l'ETC?
N'hi ha molts. Recordo amb molt d'afecte el primer personatge que vaig fer amb els actors grans de l'Esbart, que encara són per a mi un referent. De la mà de David Triviño vam representar Reservoir Dogs. Feia de Marvin Nash, un paper petit que vaig gaudir molt. L'últim al qual li he afagat també 'carinyo' és l'Algernon Moncrief de La importància de ser Frank.

· Què ha significat per a tu ser part de l'ETC?
L'Esbart, el teatre, m'ha ajudat a canalitzar les emocions i a poder expressar-me. M'ha fet créixer molt com a persona. El fet de poder actuar quan la teva àvia ha mort fa hores, i poder sortir davant del públic i fer riure la gent malgrat que tu estiguis malament i la gent no ho noti... Això et fa madurar i et fa guanyar unes eines que potser sense el teatre no tindries. Estic molt agraït a l'Esbart, perquè pràcticament tot el que he après de teatre ha estat allà.


· Paral·lelament has estat integrador social a Suport Castellar. Què t'emportes d'aquesta etapa?

Sí, des de 2009. Estic molt agraït a Suport Castellar, no només per les companyes - que són fantàstiques - sinó perquè aquesta feina m'ha ajudat a madurar i a crèixer personalment. També estic molt agraït als usuaris del Club Social amb els quals he conviscut dia a dia. Ha estat una experiència molt enriquidora, dura de vegades, però m'ha obert les mires a no jutjar gens les persones sigui quina sigui la seva condició.

· Encara cal fer molta pedagogia sobre la importància de tenir cura de la salut mental?
Sí, n'hem de prendre consciència perquè tots, en qualsevol moment, podem tenir un problema de salut mental. De fet, jo n'he passat un. Vaig estar uns mesos de baixa per ansietat. A la televisió et diuen, "no fumis", "menja bé", però no et diuen "plora, riu, que potser et va bé", o "escolta't", "pren-te un dies i descansa". Falta molta pedagogia en aquest sentit. Ningú pensa que tindrà un càncer, però pot passar. Ningú no pensa mai que tindrà esquizofrènia, però també pot passar. Un bon estat de salut no és només físic: és un tot.

· Quan decideixes fer el salt a l'Institut del Teatre?
Fa uns anys vaig presentar-me a les proves, però no hi estava preparat. Ara, amb 26 anys, vaig pensar: o ara o mai. Van passant els anys i t'adones que no t'importa sortir de la feina cansat i després assajar fins tard. T'hi vas enganxant i dius, "soc feliç dalt de l'escenari, no necessito ni que m'aplaudiu". Faig teatre perquè ho necessito, perquè m'encanta. El que tots busquem en aquesta vida és ser feliços, fer allò que ens agrada. I no és que no fos feliç on estava, però no ho era del tot. Vaig decidir presentar-me a les proves per darrera vegada i ha sonat la flauta.


· Hamlet i Els Pastorets van ser la teva carta de presentació.

Després de veure les opcions que tenia, em va venir de gust presentar-me fent un Shakespeare. A més, la traducció de Hamlet era la del castellarenc Joan Sellent i em va agradar aquesta coincidència, aquesta connexió amb Castellar. També ens feien cantar una cançó de musical. Abans d'entrar a la prova vaig decidir cantar una cançó dels Pastorets de Castellar. Ho he fet moltes vegades, conec molt bé les cançons i això em donava seguretat. Així que vaig cantar la cançó de Llucifer.

· I ara, com et canviarà la vida?
Deixaré una feina estable i deixaré de viure sol! Ara passaré una època complicada, com tots els actors. Això m'ha vingut com un regal, és un luxe. No m'ho esperava gens i de fet encara no m'ho crec, no en soc del tot conscient.


11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
La paciència

Un defecte que no pots dominar?
Soc molt nerviós​

Un actor o actriu que admiris?
Clara Segura

Quin plat t'agrada més?
L'estofat de vedella de la meva mare

Un animal?
Els meus gats, el Taro i la Lula

Un grup de música?
Sau

Una pel·lícula?
'La vida és bella​', de Roberto Benigni

Una obra de teatre?
'Incendis' de Wadji Mouawad

Un llibre?
Qualsevol de Mercè Rodoreda

Un viatge pendent?
Egipte

Una ciutat?
Barcelona

Comparteix
M'agrada
Comentaris