11 faves_617x412
Faves a l'estil de Cuina generosa - blog gastronòmic.
18/05/2018 Actualitat
El Menjador: 'No despulleu les faves!'

La secció gastronòmica de L'Actual ens explica una manera diferent de cuinar les faves

Manel Bonafacia

Ja fa uns quants dies, des que el fred va marxar (no pas del tot, perquè fa unes quantes nits que déu n’hi do!), si us fixeu en les parades de verdures veureu unes beines verdes que no són les mongetes que ara tenim tot l’any: fixeu-vos-hi bé, perquè no les veureu durant gaire temps i és una pena deixar-les passar, perquè les faves i els pèsols tenen una temporada curta i desaprofitar-la hauria d’estar penat.

Ja sé que molta gent, la majoria, opta per la comoditat dels pèsols congelats, perquè comprar-los frescos, en temporada, suposa haver-los de desgranar, i això pot ser un pal. Excepte, és clar, que ho plantegeu com un joc, en el qual els nens participaran encantats, perquè a totes les generacions els ha agradat aquesta feina que pot ser ben divertida; i, si no hi ha nens a casa, plantegeu-ho com una inversió en plaer, perquè el vostre paladar us ho agrairà.

El mateix passa amb les faves, ara se’n troben de totes mides, congelades o en conserva les més petites fregides en oli, que són ideals per fer una tapeta ben bona simplement amanides amb una mica de menta i pernilet bo.

Però si us fa mandra desgranar les faves, no ho feu, us ho recomano encara que no us faci mandra. No vull dir que les compreu congelades, sinó que les cuineu senceres, amb la beina. O amb camisa, com diu un cuiner amic.

Sí, ja sé que tothom les pela i en menja només el gra, però no saben, no sabeu si també ho feu, què us perdeu. Així com la beina del pèsol no és aconsellable menjar-la, la de la fava és molt més carnosa, i ben cuita és sedosa i molt agradable al paladar.

A casa, les faves eren una cosa del pare, va ser ell qui em va ensenyar a menjar-les senceres; quan es va jubilar i va poder dedicar-se a cuidar un hort, no es descuidava mai de plantar-ne, i com les que em donava no n’he tornat a menjar. Acabades de collir, es pot treure el gra, sucar-lo en sal i menjar-lo cru, com em va explicar una amiga de Conca.

A les verduleries del centre, que són les que freqüento, en trobareu de ben bones: trieu-les tendres, que no siguin gaire grosses i, sobretot, que estiguin fermes, que quan les agafeu per una punta no es desmaïn flàccides. Les renteu i amb el ganivet talleu una punta, sense arribar al final, estireu i sortiran sols els fils, si en tenen. Si us voleu assegurar que no en queda cap, repasseu els lloms amb un pelador. Les talleu a trossos de dos o tres dits de llarg i ja les podeu cuinar.

Com? De mil maneres. Crec que el meu pare les escaldava primer, i després les saltava amb una mica d’all picat. Així ja són ben bones, però aniran agafant potència si també hi posem unes tires de cansalada salada, i una mica de botifarra negra. Aquests eren els ingredients bàsics que hi posava el pare, i els que més m’agraden. Però les preparo una mica diferent.

Les faves que veieu a la foto les vaig fer dimarts posant a fregir les tires de cansalada en una paella amb una mica d’oli. Quan la cansalada hagi deixat anar part del seu greix, apugeu el foc i hi tireu les faves i l’all picat, que n’hi hagi. Ho salteu tot plegat uns minuts i hi aboqueu un raig de vi blanc, deixeu evaporar uns segons i hi poseu un got d’aigua. Abaixeu el foc i tapeu. Deixeu que les faves es vagin estofant fins que estiguin cuites, i si cal hi afegiu una mica més d’aigua. Quan estiguin al punt, hi poseu uns daus de botifarra negra, apugeu el foc i ho salteu durant un minut. No serà un àpat, serà una festa.

Amb aquesta base de faves estofades he provat multitud de variants, la majoria les tinc publicades al blog: les podeu preparar amb calamarcets i ceba confitada, amb morro de porc, amb pedrers d’ànec... N’he creat multitud de receptes, com fer-les senceres a la planxa (o encara millor a la brasa, si en teniu) acompanyades amb salsa romesco, i les he barrejat, sempre vestides, amb altres verdures, sobretot amb pèsols, que és un clàssic de la cuina catalana, però també amb carxofes (estofades al cava).

A tots els receptaris trobareu les faves a la catalana, amb botifarres i cansalada, i la llegendària amanida de favetes a la menta del Motel Empordà de Josep Mercader. Si les feu, quan desgraneu les faves, no llenceu la beina, que fins i tot sense llavors les podeu estofar i fer un plat per llepar-se’n els dit. Fins i tot, les podeu fer en tempura (l’arrebossat japonès)

I anireu a la moda, que ara el que es porta és la cuina d’aprofitament i no llençar res!

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris