L'Actual es capbussa en l'elaboració de ratafia casolana
Fa uns anys, no gaires, es va posar de moda fer cervesa a casa, hi havia una autèntica bogeria buscant tutorials per internet, comprant olles grosses, maltes, llúpol i no sé quantes coses més; suposo que hi ha gent que encara en fa, però tinc la sensació que la febre ha baixat, sobretot perquè l’oferta de cerveses més o menys artesanes al mercat s’ha fet tan gran que potser no surt a compte dedicar tants esforços a fer-la a casa.
Però la tendència del fes-t’ho tu mateix es manifesta en molts sectors, com si tots tinguéssim a dins un desig de tornar setanta anys enrere, o més, quan a les cases la gent tenia un hortet propi i qui no criava conills tenia gallines, o fins i tot un porquet per fer la matança un cop o dos l’any. Ara que ho penso, ves que no es posi de moda això de criar un porquet per fer-te les botifarres!
Hi ha una activitat que no s’ha posat de moda, però que no s’ha deixat de fer mai i té els seus practicants també aquí a Castellar. Té similitud amb allò de fer cervesa, però porta molta menys feina i surt més a compte, perquè pràcticament no cal fer cap inversió. Només disposar d’un matí i d’un bon guia que t’ajudi a buscar plantes. Les plantes que són la base de la ratafia, un dels licors més típics de casa nostra, que no cal comprar fet perquè el podem preparar nosaltres just ara, quan les nous són verdes i, sobretot, floreixen algunes de les herbes més necessàries, com la flor de Sant Joan, que amb el nom ja deixa clar quan es cull.
En vam fer per primera vegada fa cinc anys, convidats pel Xavi Ruano, que aleshores tenia plantades moltes d’aquestes herbes i flors a les Feixes de Canyelles, i ens en va ensenyar l’Armengol Esparrach, que fa més de 30 anys que prepara ratafia.
Un parell d’anys després hi vam tornar amb un grup d’amics que es troben cada any per aquestes dates per sortir a collir les herbes cap a Can Padró i Can Montllor i, de pas, esmorzen i tasten les ratafies de l’any anterior, i les diferents receptes elaborades amb aquest licor, ja siguin galetes, coques, pastissos o platets salats, que la ratafia, per la seva composició, aporta molts matisos florals i herbacis a qualsevol mena de preparació.
La base de la ratafia és un aiguardent anisat que nosaltres comprem a Begudes Parera; si es fa servir un aiguardent sec, cal afegir-hi sucre. L’altre pilar són les nous verdes, que si es busca es poden collir al centre del poble mateix, i tres plantes que floreixen just aquests dies: la flor de Sant Joan, la sempreviva i l’espernallac, totes elles plantes de flor groga que segur que esteu tips de veure pels camps i boscos.
Les dues receptes varien una mica tant en ingredients com en temps de maceració, però el resultat és excel·lent.
Per cada litre d’aiguardent anisat, l’Armengol hi posa: 1 trosset de pell de llimona i 1 trosset de branca de canyella, més 3 unitats de: nous verdes, brots tendres de pi, boletes d’herba de la pedreta, brots de fonoll, branquetes de ruda, ramellets de cua de cavall, llavors de cardamom, branquetes de camamilla, fulles de sajolida, ramets de llentiscle, boletes de ginebró, trossets de regalèssia, trossets d’herba romeguera, fulles de sàlvia, fulles de menta, i també 3 flors de til·la, d’espígol, de pericó, d’espernallac, de malva, d’escabellosa, de farigola, de farigola llimonera, d’orenga, de marialluïsa, de sabina, de romaní, de cap d’ase, de sempreviva i de ginesta.
Les nous, partides, i la resta d’ingredients es posen en un pot de vidre transparent amb capacitat suficient i un broc gros, i es cobreixen amb l’aiguardent, deixant 3 o 4 dits de marge per respirar. El tapem amb un drap lligat amb un cordill i deixem reposar, a sol i serena, durant 9 dies. Passat aquest temps, es cola el líquid, s’embotella en ampolles més petites, millor si són fosques, es tapen amb un tap de suro i es deixen reposar en un lloc fosc durant un any, tot i que es pot encetar abans.
L’altra fórmula inclou herbes similars més algunes espècies com nou moscada, cardamom o clau d’olor, i es deixa macerar l’aiguardent amb les herbes a sol i serena durant 40 dies; millora al cap d’uns mesos, i es pot començar a beure per Tots Sants o per Nadal.
A vegades no és fàcil difícil trobar totes les plantes, però si en falta alguna, o se n’hi afegeix alguna altra, no canvia substancialment el resultat.
Si teniu amistat amb algun bon coneixedor de l’entorn, demaneu-li que us acompanyi aquest cap de setmana mateix i proveu de fer aquest licor: servit ben fresquet us farà triomfar cada vegada que tingueu convidats!
Aneu-hi: si us agrada dir «això ho hem fet a casa»
Fugiu-ne: si preferiu la Coca-Cola, que té el mateix color
RATAFIA CASOLANA
Boscos al voltant de Castellar
Begudes Parera
C/Torras, 5
**L’Actual visita els establiments sense avisar, de forma anònima, i paga totes les consumicions
