La festa, per a totes les edats, va maquillar de colors gaudinians la Plaça Catalunya, el diumenge al matí
"Està tothom preparat?", avisa la Nicole des de l’escenari. La resposta, esclatant, és en forma de xiscles enjogassats. Aleshores, la dinamitzadora d’Urban Events, sense deixar de saltironejar, dispersa dues o tres bosses de pigments a sobre de la munió d’infants i adolescents. La plaça Catalunya, després d’aquest enèsim bombardeig acolorit, queda encara més impregnada de tonalitats gaudinianes. La roba blanca dels assistents al Holi Festival –en general samarretes publicitàries, condemnades a esdevenir pijames– queda tacada d’una estampa d’alegria. Cares, cames i braços, també.
Els discjòqueis, darrere de la taula de mescles, també van contribuir a la festa. Sergi Grau, que va venir de Barcelona per punxar, revela que per animar aquest “espectacular xou”, cal posar “de tot una mica, des de reggeton patxangueta fins a música de festa major, per fer saltar a tothom i que s’ho passin bé”.
Finalment va ser possible. El festival Holi estava previst per la setmana passada, però la pluja no ho va fer possible i es va anul·lar. El sol, però, no va faltar a la cita d’aquest diumenge.
La clau d’aquesta festa, per a totes les edats, és la interacció. “Cal ser molt dinàmic. Cada dos minuts hi ha d’haver una coreografia perquè la gent somrigui, balli i canti”, explica el discjòquei. Des de l’escenari, Nicole Varese, induint a ballar més d’una cinquantena de nens tenyits de coloraines, es va encarregar de dinamitzar l’esdeveniment.
Va ser la tercera vegada que el Holi Festival arribava a la vila. Una tradició hinduista, ara en voga per occident, que serveix per a redimir errors del passat.
Després de la ruixada final, infants de totes les edats, amb les cares maquillades de colors, van escampar-se per la vila. Un mosaic que proclamava la primavera.
