David Fuentes: “Abans, la gent no anava a la barra per veure si hi havia wifi”

· Des de sempre has estat en contacte amb la música?

Sí. Vaig començar a treballar a El Cali amb 16 anys. Abans d’aquella edat, no havia tocat cap disc i a casa mai havia tingut un tocadiscs. La primera vegada que vaig entrar a la discoteca va ser amb el casament de la meva germana quan tenia 12 anys. Com que era un nen, en van colar i em van dir que m’amagués darrere els sofàs. El local estava obert per a tothom, no l’havien obert expressament per a la festa. Vaig veure una habitació amb llums i allò em va impressionar bastant.

 · Com et van proposar de treballar a la discoteca?

Sent client, vaig començar a parlar amb el discjòquei, Antonio Alfonso, que m’agradaria dedicar-me a punxar música tot i que no tenia cap experiència. Sí que tenia una doble platina i podia fer les meves cosetes. Joan, el fill de la propietari de la discoteca, Llorenç Oliver, es va quedar amb el meu telèfon i al cap d’un temps en van proposar de treballar. Resulta que el disjòquei que estava amb l’Antonio va dir que plegava si no li apujaven el sou. I llavors m’ho van proposar a mi.

· Com eren les nits a El Cali?

Eren molt divertides perquè abans la gent anava a la discoteca a passar-s’ho bé. Anava a ballar, a parlar amb diàleg directe i abans no hi havia mòbils. Abans la gent no anava a la barra o sortia a fora per comprovar si hi havia senyal wifi. El senyal wifi era el boca a boca. De mica en mica, vaig començar a aprendre a fer servir els llums i a punxar els discos. Si tens ganes d’aprendre, aprendràs aviat si no, no aprendràs mai.

 · La discoteca sempre estava atenta a les peticions de clients?

Sempre. La discoteca estava oberta i disposada a posar els temes que ens demanaven, sempre que estigués d’acord amb la nit.

· El cinema ja havia tancat?

Sí, el cinema ja havia tancat precisament per la competència dels cinemes de Sabadell. El que passa és que van deixar la sala de butaques oberta i aleshores, quan obrien la discoteca, a les 12 de la nit, es projectava una pel·lícula de les que tenien guardades. Aleshores, la gent entrava corrent a veure la pel·lícula mentre a la discoteca, que estava oberta, hi posava música tranquil·la o lenta. També hi havia el pub i la sala de vídeo. Tenies accés a tot. La discoteca no s’omplia fins que no s’acabava la pel·lícula.

· Vas estar a la discoteca El Cali fins que va tancar?

Sí. Va ser el 1991. Començaven a tenir el seu pes les noves discoteques de Sabadell, on anaven els autobusos. La gent volia novetats i fins i tot a El Cali van canviar el logo per modernitzar-lo i captar nou ambient.

· Com va ser el darrer dia?

El propietari ens va avisar un per un.  Ens van dir que anaven a tancar per reformes i que no diguéssim res als clients. Per això, ens va convocar un diumenge a la tarda. Recordo que era pels voltants de l’estiu. En certa forma, era l’acomiadament perquè, mentre duressin les obres, no teníem feina. Fins i tot, a la porta de la discoteca, es va posar un rètol. Quan van començar les reformes, van entrar les màquines i ho van tirar tot, sense treure els llums.

· Vas seguir fent de discjòquei?

Sí. He estat a moltes discoteques, vaig estar a El Turó -el que és ara el Viena-, a Àrea Concor durant vuit anys, en diferents carpes, a la discoteca Wonder de Lleida...

· Crema molt el món de la nit?

Sí. T’acaba cansant. Coneixes molta gent però, en realitat, gaires amistats no tens. Has de renunciar a dinars familiars perquè estàs treballant. El raïm de la revetlla de Cap d’Any me’l menjo a la discoteca. Els amics se’n van de festa, tu te’n vas a treballar.

· Què et va portar a organitzar les trobades Amics dels 80?

Em vaig trobar amb un conegut que em va suggerir de fer la festa d’El Cali. Em va dir de parlar amb el Jesús del bar El Cali i fer-ho a la zona de les galeries. Pensàvem que no tindríem gent i realment vam tenir molt èxit. L’any següent ho vam fer a la Sala Blava de l’Espai Tolrà, que va tornar a quedar petita fins que ja ens vam quedar al Recinte Firal.

11 preguntes

Un tret principal del teu caràcter?

Persistent

Un defecte que no pots dominar?

Saber com es diu una cançó que soni

Un grup musical?

Supertramp

Una cançó?

‘The sound of silence’

La teva paraula preferida?

Vinga, va

Quin plat t’agrada més?

Els ous ferrats amb patates

Un llibre

‘Pensamiento negativo’ de R. Mejide

Una pel·lícula?

La trilogia de Mad Max i ‘El paciente inglés’

Un viatge pendent?

No soc persona de viatjar

Què és per a tu l’Espai Tolrà?

Una sala polivalent i lloc d’esdeveniments

Un comiat?

Adeu