Cridem no!

Encara vivim en una societat patriarcal que no ha aixecat els ulls de l'entrecuix masculí. Semblava que s'havia aconseguit fer un pas endavant, que havíem començat a fer el camí de la igualtat, i que les noves generacions deixarien enrere aquesta xacra de la violència ominosa contra les dones, vaja que quedaria arraconada en la memòria col·lectiva la idea de feminicidi, però no ha estat així, era simplement un miratge. Ens havíem vanagloriat de les falses conquestes per intentar amagar una vergonya que inunda els nostres malsons. Estem bussejant en una fosa sèptica, plena de merda, perquè aquesta societat de grans volades, encara dona el seu consentiment a l'assassinat. Sí, encara acceptem comportaments masclistes i els justifiquen, sinó mirem el circ mediàtic en què s'ha convertit la "presumpta" violació dels sanfermins de 2016 amb el que es demostra que una vegada que alguna persona ha patit un acte de violència s'ha de convertir en una reclusa de la societat, no podrà viure mai més una vida plena, ni intentar subsistir perquè serà assenyalada, ultratjada, perquè ningú la creurà. Quina trista realitat! Som capaços de girar les tornes i assumir que els botxins són les víctimes i les víctimes els botxins: "perquè hi ha dones que provoquen que es desperti la cara més fosca, aquella que està amagada, del mascle; perquè hi ha dones que amb les seves decisions (sortir de l'infern) han fet que s'aixequi la bèstia; perquè hi ha dones que per preservar la integritat dels fills han fet que el diable surti del seu amagatall".
Quan arribarà la fi d'aquesta ignomínia? Quan serem capaços d'aixecar les nostres veus, juntes, contra la barbàrie? Quan? Quan? Són tantes les preguntes i tan poques les respostes.
Així que m'agradaria adreçar-me a vosaltres, homes. Sé que la majoria no defenseu aquests comportaments, aquests actes que embruten, amb sang, moltes mans, però quan mirem cap a un altre costat, quan consentim, quan "jaleamos" aquestes actuacions o quan, simplement no fem res, estem fomentant delictes contra éssers humans, contra persones, contra dones.
No m'oblido d'aquelles dones que per una malentesa submissió, per una errònia assumpció d'uns rols imposats, són capaces de justificar el que no és justificable.
Si us plau, hem de començar a posar fi a aquesta malaltia que és capaç d'estendre's com un tumor maligne i arrelar-se en una societat que sembla que és incapaç d'aixecar-se, posar-se dempeus i cridar ben fort: PROU!