Cèlia Carbonell, voluntària als camps de refugiats de Quios (Grècia)_617x412
Cèlia Carbonell, voluntària als camps de refugiats de Quios (Grècia) - Q. Pascual
09/02/2018 Actualitat
Cèlia Carbonell: "Els voluntaris som petits esparadraps per curar puntualment"
Ha estat dues vegades ajudant al camp de refugiats de Quios, a Grècia. Des de Castellar del Vallès ha organitzat el trasllat de gairebé una tona de roba d'abric per a les famílies del camp
Guillem Plans

· D'on sorgeix la idea d'anar a un camp de refugiats?
De la impotència de ser aquí i saber que hi ha un problema a l'altra banda del Mediterrani, de veure que no ens arriba tota la informació del que està passant. Volia fer qualsevol cosa per ajudar. I una vegada vaig tornar, treballo perquè la gent obri els ulls.

· La imatge que tenim dels camps de refugiats és molt esbiaixada?
Fins i tot jo, que he estat dues vegades a Quios, no sóc conscient plenament de com de malament està la situació que hi ha allà. Tinc una imatge més concreta que abans de l'illa, sí, però es posen moltes traves, es posen molts problemes, perquè la gent no obtingui informació del que està passant.

· Com vas fer-te voluntària?
Amb una amiga de tota la vida vam mirar diverses organitzacions i vam tenir la sort que una ens va dir que sí molt ràpidament. En qüestió d'una setmana ja érem allà. Ens ho van posar molt fàcil.

· Quina va ser la primera impressió?
Vam arribar un dia a la tarda i ens vam posar a visitar la ciutat de Quios. Però anéssim per on anéssim, veiem una ciutat molt corrent, plena de turistes. No veiem res d'estrany. El dia després l'organització ens va portar al camp de refugiats. Resulta que estava soterrat i, tot i vorejar l'illa, no es podia veure. Volen invisibilitzar el conflicte.

· Com és la vida diària allà?
Tinc imatges clavades al cap. No et pots arribar a imaginar les condicions en què viuen els refugiats. Podem fer-nos una idea de com són els camps. Però no de com és la vida diària, les condicions del menjar, la manca d'higiene, la falta d'assessorament mèdic, el fred que passen. És un xoc brutal.

· Quines tasques hi feies?
Al matí ens llevàvem molt d'hora i fèiem menjar per nens en una cuina vegana. A mig matí anàvem a un magatzem i carregàvem una furgoneta: roba, sabates, mantes, bolquers, compreses... Ho repartíem al camp i apuntàvem què era el que més faltava. Dinàvem en mitja hora i a la tarda tornàvem al magatzem.

· Algú us posava impediments per treballar?
Tenen l'accés vetat al camp de refugiats en els voluntaris. Tampoc no es poden fer fotografies, ni des de fora. Per entrar-hi ens havíem d'esperar a la tarda, quan els policies marxaven. O ens organitzàvem en dos grups perquè un distragués la policia fent veure que jugava amb els nens. El control militar és total. A més, un dels accessos que teníem al camp està boicotejat per un grup neonazi grec, l'Alba Daurada.

· Quins són els refugiats que ho passen pitjor?
Nosaltres hem treballat amb nois joves, estan completament sols. Han deixat la família enrere o l'han perdut. No en volen ni parlar. El passat és el passat, diuen. A nivell legal la seva situació és molt complicada. Vaig preguntar a un noi que portava dos anys atrapat a Quios si li agradava el futbol. Em va respondre que sí, encara que juguéssin amb ell com si fos una pilota: el van fer fora de Síria, de Turquia i tampoc el volen a Grècia.

· Com ha evolucionat la situació de la primera vegada que hi vas anar respecte a la segona?
Ha empitjorat moltíssim. La segona vegada hi vaig veure molts més nens petits. I la situació, totalment desbordada. Va haver-hi un dia que vaig ser l'única voluntària de l'organització amb què estava. Per sort, a molts llocs comença a sorgir un mecanisme que s'hauria d'extrapolar a tot arreu, i és que els refugiats puguin tenir recursos per autogestionar-se.

· Els voluntaris són imprescindibles per als camps de refugiats?

Els voluntaris som petits esparadraps per curar puntualment. Es necessiten arreu, però no poden canviar tot el sistema que hi ha per sobre d'ells, arreglar-lo. Això és una feina que s'ha de fer des dels governs i des d'Europa. I encara no som conscients que aquesta gent està fugint de territoris que estan totalment en perill. Ells voldrien ser a casa, amb la seva família i la seva vida quotidiana, continuar estudiant a la universitat.



Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Lluitadora 

Un defecte que no pots dominar?
Impulsiva

Una persona que admires?
Els meus pares

Un viatge?
A Quios

Un plat?
Mutabbaka

Un llibre?
'Acte de violència', de Manuel de Pedrolo

Un color?
El groc

Una pel·lícula?
'Pride', de Matthew Warchus

Una cançó?
'Perquè vull', d'Ovidi Montllor

Una amistat refugiada?
Hasib, el meu traductor de farsi

Un somni?
Un món sense fronteres

Comparteix
M'agrada
Comentaris