L'historiador E.Canyameres, durant la xerrada sobre Can Pèlags _617x412
L'historiador E.Canyameres, durant la xerrada sobre Can Pèlags - R.G.
29/04/2015 Actualitat
Castellarencs a camps de concentració i can Pèlags
L'Arxiu d'Història obre el cicle de xerrades amb la presentació de la revista 'Plaça Vella'
R.G.
L'Arxiu d'Història va donar el tret de sortida dijous passat al cicle de xerrades Cultura, patrimoni i història de Castellar del Vallès. En el marc de la jornada inaugural que es va celebrar a la sala d'Actes d'El Mirador, es van presentar en format de xerrada els dos articles que protagonitzen el darrer número de la revista Plaça Vella. Així, l'estudiant d'història, Joan Comellas, va exposar la recerca sobre el seu besavi, el castellarenc Enric Comellas i Tàpies, que es va exiliar a França el 1939, i va desaparèixer l'abril de 1945 en el transcurs d'un trasllat de presoners de Buchenwald. Joan Comellas també va parlar del destí de quatre castellarencs que, com el seu besavi, es van exiliar i van ser deportats a camps de concentració: Francesc Comellas, Francesc Valls, Ramon Puigdellosses i Josep Rovira. Cal destacar en que la darrera sessió plenària de mandat, es va aprovar que tots cinc rebessin una menció Honorària de la Corporació coincidint amb el 70è aniversari del final de la segona Guerra Mundial.

Els cinc castellarencs tenien en comú que formaven part de sindicats i que van formar part de les tropes republicanes. En el cas d'Enric Comellas, pertanyia a la Unió de Rabassaires, va ser regidor de l'Ajuntament de Castellar i fins i tot va dur a terme tasques de fiscal a Barcelona. Francesc Comellas, Josep Rovira i Francesc Valls estaven vinculats a la CNT, Ramon Puigdelloses en canvi, formava part de la UGT. Enric Comellas va ser l'únic dels cinc castellarencs que va ser deportat al camp de concentració de Buchenwald. La resta va anar a parar a Mauthausen. Comellas no va arribar al camp fins el 1944, perquè va dur a terme durant 3 anys treballs per a la resistència francesa. El seu besnét, Joan Comellas, va oferir a la conferència una panoràmica del Castellar de la Guerra Civil, i de com van viure les famílies dels exiliats les represàlies del bàndol feixista, que interceptava la poca correspondència que van rebre, i duien a terme registres indiscriminats on espoliaven les llars republicanes. Cal destacar que només dos dels cincs exiliats protagonistes de la recerca, van sobreviure al dia de l'alliberació als camps. Francesc Comellas va viure fins el 2001 i Francesc Valls fins el 1960.

LA MASIA DE CAN PÈLAGS || D'altra banda, l'historiador Esteve Canyameres va presentar l'estudi sobre l'origen de la masia de can Pèlags. Canyameres va reivindicar el mot 'pèlags' com a patrimoni no material de Castellar, pel seu significat, com a topònim i cognom propi de la vila. L'historiador va recordar l'origen defensiu de Can Pèlags (s.XV), que després va passar a ser una masia. A mitjans del segle XX, després de la mala gestió dels hereus de la nissaga Pèlags, els Tolrà van adquirir i reformar el mas.
Comparteix
M'agrada
Comentaris