Fa cinc anys, vaig agafar la botiga. Tothom la coneixia com la botiga del Castell però en realitat es deia autoservei Sant Esteve. Com que tothom la coneixia com el Castell li vam deixar aquest nom. L'any passat, vaig celebrar l'aniversari 5.0 perquè feia 50 anys que la botiga estava oberta.
· Per què li deien la botiga del Castell?
Perquè les tres germanes que ho portaven, 'les nenes del Castell', eren les masoveres del castell de Clasquerí. Ara són unes bones clientes, venen molt sovint. De fet, això és una de les coses que més m'agrada de ser a la botiga: el tracte personalitzat, conèixer els clients. Abans de la botiga, vaig treballar durant més de 25 anys com a cuiner.
· Quan vas començar a cuinar?
Vaig començar a cuinar des de ben petit. Amb 10 anys feia el dinar als meus germans petits, em va tocar fer de cangur. Al principi era autodidacte però als 16 anys vaig començar a treballar a la cuina de l'Hostal La Collada de Toses. Vaig començar com tothom, pelant patates. Després vaig fer un curs de cuina a Barcelona amb Josep Lladonosa, i allà el cuiner Josep Bullich es va fixar en mi i em va buscar feina a un restaurant de la part alta de Barcelona. Amb 17 anys vaig marxar a viure sol a Barcelona.
· ... I has arribat a treballar a un restaurant amb estrella Michelin!
Sí, al restaurant Sala d'Olost de Lluçanès. Era un restaurant que també era una fonda de poble. Allà em van tractar com un fill, fins i tot vivia a la fonda.
· Es notava la pressió per mantenir l'estrella Michelin?
A Olost no vaig notar aquesta pressió. Era un restaurant a la carta, amb un contacte molt directe amb els clients. Allà em sentia un personatge més del poble, és on he cuinat més a gust. He notat més pressió en altres restaurants, com per exemple quan vaig treballar a l'Hotel Arts o a l'època en què vaig estar al càtering Paradis Gourmet.
· Per què?
Perquè era un ritme més frenètic, tot i que va ser una època on vaig gaudir molt. Vaig treballar al càtering des del 2000 fins el 2008. Fèiem tots els esdeveniments importants de Barcelona. Treballàvem per SEAT, Mango, el Barça, Moto GP i Fórmula 1. Per exemple, he treballat a la casa de Joan Laporta o Samuel Eto'o, i m'he recorregut de pam a pam la Casa Batlló. Vam muntar molts esdevenimts allà i em conec de memòria tots els seus racons. En aquesta època no estava cuinant ben bé sinó que em dedicava més a l'organització i a la gestió. Em va tocar viatjar molt.
· Ho trobes a faltar?
Sí i no. No pel ritme que portava. Aquí a Castellar he tornat a ser un personatge del poble, conec als meus clients, dino amb la meva família i dissabte a la tarda, tanco i comença el cap de setmana. Abans per a mi hauria estat impensable tenir tot un cap de setmana lliure. Tenir més temps per a la meva família no té preu.
· A més les teves arrels són 100% castellarenques!
Sí, un dels meus avis era professor i l'altre era directiu de la Tolrà. Imagina't, el mestre i la fàbrica: dues institucions. El meu pare, però, era un home més modern, molt avançat a la seva época. La meva filla, la Gina, s'assembla en aquest sentit a ell. Diu que vol ser investigadora i aquest estiu passarà un mes als EUA. N'estic molt orgullós.
· La gent és conscient del sacrifici que suposa el món de l'hostaleria?
No. Són moltíssimes hores. Treballes quan tothom treballa però també quan tenen temps lliure, com els caps de setmana o les nits. Ara ser cuiner està de moda gràcies als programes de televisió. Ser cuiner ha esdevingut un ofici de prestigi, i això és bo, però també ha fet que molta gent obri un bar sense ser conscient de tot l'esforç que hi ha al darrere. Obrir un restaurant i que funcioni no és tan senzill.
· Has estat president de l'agrupació local de CiU. Què és per a tu la política?
He estat president de l'agrupació durant dos mandats, de fet l'últim president de CiU Castellar. Ara sóc militant del PDeCAT. La política local m'ha portat a conèixer molta gent i a participar a moltes activitats del poble. Potser si no hi hagués entrat, no ho hauria fet. Ara necessito un temps de desconnexió.
11 respostes
Un tret principal del teu caràcter?
Simpàtic
Un defecte que no pots dominar?
Perfeccionista
Una persona que admires?
El meu pare, José Antonio
La teva paraula preferida?
'Estupendo'
Quin plat t'agrada més?
El pa amb tomàquet i embotit
Un llibre?
'Les putes receptes de la iaia', de J. Martell
Una pel·lícula?
La saga de Bourne
Un viatge pendent?
Cap Nord, per veure les aurores boreals
Una ciutat?
Barcelona
Un cuiner?
Ferran Adrià
Un restaurant?
El Celler de Can Roca
