50 anys de Colònies i d'Esplai: som i seguirem sent

Durant aquest any, l'Actual, s'ha fet ressò dels 50 anys de Colònies i Esplai Xiribec, -potser massa-, possiblement a causa de la concessió a l'entitat de la medalla de la vila.
50 anys! (1967-2017). Què són i què representen en la vida d'una persona, d'una entitat, o de presència a la nostra vila?
50 anys!. Els monitors de l'any 1967, dels inicis, avui tenen prop o més dels setanta anys, els promotors passen dels vuitanta, i els qui eren infants, almenys cinquanta-set (entre els cinquanta-set i els seixanta-quatre). Aquells pares, joves i infants, avui són avis, és a dir, s'han fet grans, són grans.
50 anys!. Els monitors d'avui, 2017, que també han participat com infants, són joves entre els divuit i els vint-i-sis anys, i els infants d'avui, entre els quatre i els disset anys, i molta vida per endavant.
Entre els inicis i l'actualitat han passat 50 anys d'una acció educativa continuada, ja sigui a les colònies i activitats d'estiu, o bé a l'esplai.
Un bon nombre de persones del nostre poble, entre infants, joves i pares-mares de família han viscut la experiència del seu pas per les colònies i l'esplai. Segurament, no tothom n'ha tret el mateix rendiment, però molts d'altres recorden el temps viscut i "les hores passades, i les alegries que fan reviure el cor". Quants monitors, prop de cinc-cents?; quants infants, dos-mil, o més?; i cuineres, quaranta?; i membres de juntes, cent?, i col·laboradors, de tants anys, dos-cents?. Tant se val el nombre, cal valorar-ne la presència realitzada amb convicció, amb constància, amb relleus, amb continuïtat... Infants que s'han anat fent grans; joves monitor amb uns anys de dedicació que els han ajudat a madurar com a persones, seguint les petjades i deixant empremtes.
50 anys, de Colònies i d'esplai, una llarga trajectòria, un itinerari iniciat amb les intuïcions sorgides d'una necessitat i que han trobat la seva concreció amb unes conviccions que concreten la raó de ser de les colònies i l'esplai: la importància de cada persona, de la participació en grup, del sentir-se poble, de la pertinença a un país, dels valors que ens humanitzen (nosaltres els trobem en els valors cristians), i l'horitzó de la pau com a referència col·lectiva de tota la humanitat.
Conviccions generals universals, i un referent a la raó de ser de qualsevol acció educativa amb infants i adolescents, i per a qualsevol entitat educativa en el lleure, i de qualsevol esplai (amb tots els matisos que vulguem afegir-hi).
50 anys, de ser-hi presents de manera continuada en la vida del poble, en el dia a dia, per la festa major, els pessebres i la representació dels pastorets per Nadal, la truitada per carnestoltes, col·laborant a la caminada popular, amb els jocs de cucanya a Castellar Vell, amb activitats de participació dels infants com els petits cuiners i l'aplec de traçuts, els casals de vacances, i oberts a la col·laboració amb les altres entitats. Hem fet poble, i ho volem seguir fent, perquè aquesta és també una de les nostres raons de ser. Sempre que se'ns ha demanat, hi hem estat.
I en aquesta continuïtat de 50 anys, cal valorar en la seva justa mesura la presència de l'adult, en les diferents etapes de tots aquests anys, com a factor d'equilibri, de visió més enllà de la immediatesa, la referència a la memòria col·lectiva, receptius a les iniciatives, l'orientació i l'impuls de l'acció educativa portada a terme pels infants, adolescents i joves, i els seus animadors. Així és com va néixer, i així és com s'ha arribat fins avui.
50 anys. Entre tots que qui avui "som", i els qui us vulgueu afegir, "seguirem sent", educant en el lleure, fent el que sabem fer: colònies i esplai, i sempre presents en la vida del poble.
Tot aquests treball l'hem fet des del voluntariat, i l'hem fet perquè creiem que s'havia de fer, essent-hi, senzillament, sense buscar honors ni distincions, com un servei necessari adreçat als infants i joves, i a llurs famílies, i així hem arribat gairebé sense adonar-nos, als 50 anys. La concessió de la medalla de la vila, fet que ens honora, n'és enguany el reconeixement. Gràcies Castellar del Vallès!